Resultats de la cerca

Comprèn prop de 400 espècies, pròpies de l’hemisferi nord i dels Andes Valerianàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Centranthus sp centrant Centranthus angustifolius andianeta Centranthus calcitrapa pedrosa Centranthus ruber herba de Sant Jordi , lilà de terra Nardostachys jatamansi espicanard Valeriana officinalis valeriana Valerianella locusta herba dels canonges , canonges

Professor, des del 1919, a Göttingen, desenvolupà el pensament de Jacob Friedrich Fries , centrant-se principalment en la qüestió gnoseològica, la qual, segons ell, depassa els aspectes metafísics i incideix en principis de natura ètica, jurídica i política És autor d' Über das sogenannte Erkenntnisproblem ‘Sobre l’anomenat problema del coneixement’, 1908, Die neue Reformation ‘La nova reforma’, 1908, System der philosophischen Rechtslehre ‘Sistema de la doctrina jurídica filosòfica’, 1920 i Demokratie und Führerschaft ‘Democràcia i cabdillisme’, 1920

S'interessà pel treball dels artistes surrealistes i participà en les activitat d’aquest moviment als EUA La seva obra n'acusa la influència, però manté unes característiques personals molt acusades Consisteix en collages d’objectes, principalment caixes, material tipogràfic, objectes d’ús personal, fotografies antigues i altres coses que atreien la seva curiositat Progressivament el seu treball esdevingué més sistemàtic i s’anà centrant en l’evocació de la realitat, de manera que hom el considera un dels precursors del pop-art

Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1978 i el 1992, i des d’aquest any, a la Universitat Pompeu Fabra Especialitzat en el període de la revolució liberal i les primeres dècades del segle XIX, és autor dels llibres Indústria i mercat Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845 1987, Cultura nacional en una societat dividida Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868 1992 i Jaume Balmes Els fonaments racionals d’una política catòlica 1996 Ha estat director de l’obra La gran transformació, 1790-1860 1997, volum 6è de la…

Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme Durant les dècades del 1910 i el 1920 collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya en la qual signà crítiques teatrals amb el pseudònim Jordi Clar , Catalunya Teatral  o les sabadellenques Garba  i Diari de Sabadell , el qual dirigí Especialment interessat a escriure sobre les dones, feu diverses conferències sobre el feminisme, fou redactor de la revista Feminal 1907-17 i publicà a Un Enemic del Poble  un “Manifest a la feminitat” 1918 Dirigí les colleccions populars “La Novella Nova” i “La Novella d’Ara”, en les quals, també centrant…

Després d’uns anys de funcionament precari, l’any 1991 tingué lloc la inauguració d’unes noves installacions a la Torre Lluch i hom concretà una nova concepció museogràfica L’objectiu bàsic del Museu de Gavà és la formació i transformació del paisatge des de l’òptica de la interrelació entre els fenòmens culturals i els naturals L’àmbit territorial d’actuació se situa entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf El museu també gestiona les visites a les mines prehistòriques de can Tintorer , on els visitants poden recórrer l’explotació minera en galeries més antiga d’Europa, de 5000…

Es formà a Viena i Berlín, i inicià la seva obra dins la tradició del renaixement toscà Adquirí una gran notorietat i li fou encomanada la reestructuració urbanística de Viena 1890 i el tren metropolità suburbà 1894-97 Bé que creà zones verdes a cada barri i que en diversos trams del metropolità aplicà certs principis de la ciutat maquinista, ambdós projectes es mouen dins el convencionalisme acadèmic El 1894, en prendre possessió de la seva càtedra a la Kunstakademie de Viena, afirmà la necessitat d’una renovació radical de la cultura arquitectònica, segons l’exigència dels temps La seva…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1946, fou metge d’Alcarràs del 1951 fins a la jubilació Compaginà l’exercici de la medicina amb l’interès per la història d’aquesta ciència, que cresqué amb la participació als Congressos d’Història de la Medicina Catalana Sovint en collaboració amb el seu fill Manuel Camps i Surroca la Portella, Segrià, 1948, feu recerques sobre aspectes mèdics diversos medicina científica, pràctiques curatives populars, epidèmies, higiene pública, estudis forenses des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, centrant-se sobretot al Segrià Entre les…