Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
cep
Àncora amb cep
Transports
Peça llarga que, fixada a l’extrem de l’àncora de cep perpendicularment al pla determinat pels dos braços i a la canya, fa adoptar a l’àncora la posició més adient perquè una de les ungles es clavi en el fons.
cep
Cep
Instrument de càstig, de fusta, fet de dues peces amb mosses que, en ajuntar-se, formen un forat o dos on hom subjectava el coll o les cames d’algú.
cep
Cep
© Fototeca.cat/Corel
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de capell hemisfèric o convex, de 5 a 25 cm d’ample, bru ocraci, lluent, amb tubs groguencs, de cama gruixuda i massissa, d’un bru clar, i amb la carn blanca, d’olor i sabor agradables.
Es fa en boscs, principalment a muntanya És molt apreciat com a comestible
cep
Cep per a agafar animals
Nom d’uns altres instruments fets de dues peces que, en ajuntar-se, enclouen o fixen quelcom, per exemple, un parany per a agafar llops, guineus, etc.
cep
Cep d’una vinya vella
juantiagues (CC BY-SA 2.0)
cep
Ceps de vinyes
cep
Tros de fusta que serveix de suport a certes eines de serraller, de ferrer, etc, com l’enclusa.
àncora de cep
Àncora de cep
© fototeca.cat
Transports
Àncora amb una barra en la seva part superior, actualment de ferro o d’acer, col·locada en direcció perpendicular al pla determinat pels dos braços.
L’angle de presa ha de valer uns 115° Actualment aquest tipus d’àncora es troba en desús a causa, sobretot, de les dificultats que suposa la seva estiba En són models importants l’àncora de l’almirallat i l’àncora de Rodger
Centre d’Estudis Pastorals
Institució eclesiàstica al servei de totes les diòcesis catalanes, amb la finalitat de promoure l’estudi i la investigació en l’àmbit de la pastoral i de preparar-hi sacerdots, religiosos i laics, activa entre el 1968 i el 2016.
Fundat a Barcelona el 1968, el 1975 fou erigit canònicament com a institut eclesiàstic no collegiat amb una estructura interdiocesana El consell de direcció era integrat per un bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, càrrec que detingué Ramon Torrella fins el 1996, que fou substituït per Jaume Camprodon un delegat de cadascun dels bisbats catalans un religiós una religiosa, i altres persones fins a un nombre màxim de quinze El càrrec de director recaigué, des de la fundació fins al 1993, en la persona de Joan Batlles i Alerm i, posteriorment, en Francesc Pardo 1994-2004 i…
vinya
vinya
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles, o pàmpols, palmatilobulades i irregularment dentades, de flors petites, verdoses i de corol·la caduca, agrupades en panícules, i de fruits, els grans de raïm, en baia arrodonida, groguenca, rosada o d’un blau violat fosc, disposat en panícula.
Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i en boscs humits, a l’Europa meridional Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep , del qual cada any surten branques o sarments o bé enfiladisses, enasprades en forma de parra La planta conreada té el seu origen a la regió càspia El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes les regions temperades del món Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos Els seus principals enemics són el míldiu Plasmopara viticola , l’oïdi Uncinula necator i la…