Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant i València
Economia
Entitat financera domiciliada a Alacant i fundada l’any 1954.
El balanç de situació a finals de 1991 presentava unes reserves de 13 272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190 514 milions En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat
fidel
Història
Noble hispanogot lligat al rei per un vincle, privat, de fidelitat.
Els fidels fideles regis eren els magnats, els gardings i els comites que prestaven serveis d’armes i cort Els reis els recompensaven mitjançant cessions de terres en plena propietat o en benefici Al regne asturianolleonès, es mantingué el nom de fideles , però des del s XI fou substituït progressivament pel de vassalls i, sobretot, pel de milites o infançons
Pla Marshall
Economia
Nom amb què és conegut l’European Recovery Program (ERP), programa nord-americà d’ajuda econòmica a Europa, aprovat el 2 d’abril de 1948, segons una idea de George Marshall.
Fonamentat en la temença de solucions polítiques oposades als principis democràtics liberals, la seva finalitat era de finançar la reconstrucció de les economies dels estats de l’Europa occidental mitjançant préstecs i cessions per valor de 12 000 milions de dòlars en un terme de quatre anys Durant aquest període, el PNB dels seus principals beneficiaris —la Gran Bretanya, la RF d’Alemanya, Itàlia i França— experimentà un creixement d’un 15 a un 20% L’Estat espanyol en restà exclòs
cànon
Economia
Pagament a empreses estrangeres (o també, de vegades, entre empreses d’un mateix país) que es deriva de contractes d’assistència tècnica, de cessió de tecnologia, per a l’ús d’una patent, d’una marca comercial, etc.
Conegut internacionalment pel terme original anglès royalty , la quantia total de les regalies que paga un país pot ésser interpretada com un índex de la seva dependència tècnica Les regalies tenen un paper important en les relacions entre els països en vies de desenvolupament i repercuteixen negativament sobre la balança de pagaments Contractualment, la regalia s’estableix bé a base d’una quantitat única determinada patents d’invenció, en una sèrie de pagaments periòdics cessions de marques comercials, o bé aplicant ambdues formes de pagament cessió de tecnologia o know-how
Francesc de Vinatea
Història
Cavaller.
És conegut, a causa d’un error de la crònica de Pere el Cerimoniós, amb el nom de Guillem de Vinatea Jurat en cap de València, el 1333 protagonitzà una important acció d’oposició a la política feudalitzant que Alfons III el Benigne aplicava al Regne de València El rei accedí a les pretensions de la seva muller, la reina Elionor, de dotar fortament els seus fills, fonamentalment l’infant Ferran, en detriment de l’hereu, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós, fruit del primer matrimoni del Benigne En aquest sentit les donacions se succeïren Tortosa, amb el títol de marquès per a…
cartoixa de Montalegre

La cartoixa de Montalegre, a Tiana
© Fototeca.cat
Cartoixa
Cartoixa ( Santa Maria de Montalegre
), l’única subsistent a Catalunya, situada al municipi de Tiana (Maresme), sota el seminari-col·legi de la Conreria
.
Els cartoixans de Vallparadís Terrassa s’establiren el 1415 a l’antic priorat femení de Montalegre mentre construïen al seu peu, en un vessant de la Serralada de Marina, un nou monestir Els cartoixans de Sant Pol Maresme s’hi reuniren el 1434 El nou monestir fou construït, d’acord amb els models de l’orde, amb tres sectors el primer, habitat per conversos, amb porteria, fusteria, farmàcia i altres dependències el segon, amb dependències comunes església bastida en 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, menjador, sala capitular i capelles, entorn d’un petit claustre i el tercer,…
benefici
Història del dret
D’una manera genèrica, concessió territorial efectuada amb caràcter temporal per a fruir del domini útil dels béns cedits, en canvi de determinats serveis o d’una fidelitat per part del beneficiari.
També, per extensió, hom donà aquest nom als béns o territoris objecte de la concessió El benefici, nascut al regne franc, sembla que tenia els antecedents en les cessions de béns derivades del precari romà, fetes per un temps determinat, molt utilitzades per l’Església per a l’explotació de les seves propietats, d’on s’estengué a l’àmbit civil En aquest sentit, es generalitzà en època carolíngia i, doncs, als territoris de la naixent Catalunya Ací, al segle IX, el terme beneficium o benefactum era emprat per a significar els béns fiscals assignats als respectius comtes-…
Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Castella i de Catalunya-Aragó (1665-1700), darrer de la línia hispànica dels Habsburg.
Fill del segon matrimoni de Felip IV de Castella amb la seva neboda Marianna d’Àustria, la qual ocupà la regència 1665-75 durant la minoritat de Carles II Fou de naturalesa raquítica i malaltissa, i oligofrènic com a resultat del matrimoni consanguini El seu regnat presidí la fase més aguda de la decadència castellana, que culminà quan el confessor de la reina, el jesuïta alemany JE Nithard, s’emparà del poder després de destituir la junta de govern de cinc ministres designada al testament de Felip IV de Castella el vicecanceller de Catalunya-Aragó, Cristòfor Crespí de Valldaura, el marquès d…
Centre d’Esports Sabadell

Equip del Centre d’Esports Sabadell que ascendí a primera divisió la temporada 1964-65
© CE SABADELL
Futbol
Club de futbol de Sabadell.
Conegut com "els arlequinats" a causa dels quadres blanc i blaus de la seva samarreta, és un dels clubs de futbol més destacats de Catalunya pel seu historial i palmarès Creat l’any 1901 per Joan Saus i altres esportistes assidus al Centre Català, fou legalitzat el 1903, per bé que l’acta fundacional indica que fou fundat el 5 de juny de 1905 El primer president fou Joan Grau Disputà els primers partits al prat de Sant Oleguer i el 1906 es traslladà al camp de la Creu Alta, inaugurat el 3 de juny d’aquell any en un partit contra l’X Sporting Club L’any 1912 disputà el primer partit nocturn d’…
,
l’Argentera

L’Argentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de l’Argentera té una extensió de 10,12 km 2 És al vessant oriental de la serra de l’Argentera, anomenada també de Pradell, envoltat pels municipis de Duesaigües NE, Riudecanyes E, Vilanova d’Escornalbou SE, Colldejou SW i, ja al Priorat, pels de la Torre de Fontaubella SW i el Pradell W El terreny és esquerp i sec hi predomina la garriga i és drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l’Argentera, afluent per la dreta de la riera de Riudecanyes El municipi és format pel poble de l’Argentera, que n’és el cap, i…