Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Giovanni Ceva
Matemàtiques
Matemàtic i enginyer.
Fou professor a Màntua El seu llibre De Re Nummaria 1711 és un dels primers treballs on hom aplica la matemàtica a l’estudi de l’economia Enuncià el teorema de Ceva , referit a les transversals des d’un punt als vèrtexs d’un triangle
teorema de Ceva
teorema de Ceva
Matemàtiques
Teorema segons el qual, prenent tres punts X, Y i Z sobre els costats (si cal, prolongats) BC, CA i AB d’un triangle de vèrtexs A, B i C, les rectes AX, BY i CZ són concurrents si, i solament si, (BX ⁄ CX) · (CY ⁄ AY) · (AZ ⁄ BZ) = –1.
Aquesta condició equival al fet que el producte de les tres raons simples valgui –1 X , A , B Y , B , C Z , C , A = –1 Aquest teorema és dual del teorema de Menelau
Louis Bertrand
Literatura francesa
Escriptor romàntic francès, dit també Aloysius Bertrand
.
La seva obra, considerada en certa manera un precedent de la poesia de Baudelaire, fou publicada pòstumament amb el títol de Gaspard de la Nuit, fantaisies à la manière de Callot et de Rembrandt 1842
teorema de Menelau
teorema de Menelau
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema segons el qual tres punts X, Y i Z sobre els costats (si cal, prolongats) BC, CA i AB, respectivament, d’un triangle ABC, estan alineats si, i solament si, (BX⁄CX)·(CY⁄AY)·(AZ ⁄ BZ) = 1.
Aquesta condició equival al fet que el producte de les tres raons simples valgui +1 X , A , B Y , B , C Z , C , A = 1 Aquest teorema és dual del teorema de Ceva
conveni de l’Hospitalet
Signatures del conveni de l’Hospitalet
Història
Acord secret signat a l’Hospitalet de Llobregat, el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei arxiduc Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l’exèrcit de Felip V, durant la guerra de Successió.
El conveni establia, d’acord amb els termes del tractat d’Utrecht , l’evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d’Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia A més de constituir un abandonament dels catalans sense llur consentiment, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans