Resultats de la cerca

Es traslladà a Roma 1272, on conegué l’obra de Pietro Cavallini, però la seva veritable formació tingué lloc a Florència, mentre participava en la realització dels mosaics de la cúpula del Baptisteri d’aquesta ciutat amb les dues escenes de la Història de Josep i la Imposició del nom del Baptista D’aquesta primera etapa seva és la creu pintada de l’església de San Domenico a Arezzo L’obra que enllaça amb el seu període de maduresa és la Maestà , pintada per a l’església florentina de Santa Trinità ~1285, Uffizi, que conserva els elements compositius simètrics i la iconografia dels models…

Format en l’estil d’influència bizantina —anomenat maniera greca —, dins l’òrbita de Cimabue , tanmateix les seves obres de maduresa suposen, en primer lloc, l’intent de trencament amb els models bizantins i el pas cap a un art més realista —intent que culminà amb els Lorenzetti, a l’escola senesa, i amb Giotto, a la florentina—, per la qual cosa pot ésser considerat un precedent del Renaixement i, en segon lloc, la influència que la seva producció tingué a Europa en la formació de l’estil anomenat italogòtic , en una de les seves dues versions, i que, juntament amb Simone…

És autor, entre d’altres obres, de Notizie dei professori del disegno da Cimabue in qua 1681-1728, antologia de judicis i de cròniques sobre l’art i els artistes

Acreditat a vint-i-cinc anys amb La Madonna de Cimabue , transportada processionalment pels carrers de Florència, inicià una carrera fulgurant, que li reportà diversos honors Prototip de l’academicisme anglès, però influït pel prerafaelitisme, reflectí temes clàssics amb ampullosa concepció i pinzellada minuciosa Féu de la seva Leighton House, a Kensington, una sumptuosa i exòtica residència És conegut com a lord Leighton

Cap al 1280 collaborà versemblantment amb Cimabue en la decoració de l’església alta de San Francesco, a Assís Actiu a Roma entre el 1280 i el 1295, fou el representant principal, juntament amb PCavallini, de la nova cultura figurativa autor dels mosaics dels absis de Sant Joan del Laterà 1291 i de Santa Maria Major 1295, redescobrí el volum i la noblesa clàssics Ha estat considerat un dels precedents més immediats de la pintura de Giotto

El darrer membre de la família Mèdici, Anna Maria Ludovica, donà la galeria a l’estat toscà 1737, i Pietro Leopoldo de Lorena, successor dels Mèdici com a gran duc de Toscana, l’obrí al públic 1765 Conté el recull de pintura toscana més important del món, del s XIII al XVIII Cimabue, Giotto, Fra Angelico, Masaccio, Uccello, els Lippi, Botticelli, Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, els manieristes, etc, així com una importantíssima collecció de pintura d’altres escoles italianes Duccio, Simone Martini, Gentile da Fabriano, Bellini, Giorgione, Tiziano, Caravaggio, etc, de les escoles…

Conservador en cap de la Gallerie degli Uffizzi  de Florència, el 1966 hagué de fer front al efectes de la crescuda del riu Arno, que malmeté moltes obres del museu El 1970 fou nomenat director del nou institut de conservació i restauració, conegut com a Opificio delle Pietre Dure, i el 1978 obrí a Florència una Scuola di Restauro Dugué a terme la restauració de moltes peces cabdals, entre les quals el Sant Crist de Cimabue 1966-76, exposat a Barcelona el 1883 A partir de la pràctica de la restauració desenvolupà noves tècniques i elaborà propostes metodològiques que es recullen…

Important centre preromà i romà Asisium Bisbat des del segle VI Es desenvolupà a partir del segle XII El 1208 Francesc d’Assís hi fundà l’orde dels franciscans La ciutat fou rival de Perusa Al principi del segle XVI passà a formar part dels estats de l’Església Ciutat d’estructura medieval, conserva algunes restes romanes, però el màxim monument és la basílica de sant Francesc, començada pel frare Elies el 1228 i consagrada el 1253 Edificada sobre el sepulcre del sant, consta de dues esglésies superposades —romànica la inferior, gòtica la superior— i d’una cripta segle XIX Conté pintures…

Deixeble de Cimabue a Florència, rebé les influències de Cavallini i d’A di Cambio Format, doncs, dins l’estil bizantí imperant a Itàlia al s XIII, representa el trencament definitiu amb aquest estil i el començament de l’art que té com a punt de partida l’apropament a la realitat, mitjançant la renovació dels conceptes de l’espai i de la figura No resta ben determinada la participació de Giotto en la decoració de la basílica superior d’Assís, iniciada per Cimabue Són atribuïdes a Giotto les històries d’Isaac, de Caín i Abel i de Josep, i les referents a la passió de Crist, fetes entre el…

Constitueix la figura central del tema iconogràfic de la crucifixió i és anomenada així quan la imatge té més interès que la creu Les primeres representacions del Crist en creu són del s V porta de Santa Sabina, a Roma capseta de vori del British Museum de Londres Abans, els cristians representaven la creu sola, potser per la por d’ésser objecte de burla cal recordar la representació al Palatí, a Roma, d’un crucificat amb cap d’ase, i la inscripció “Alexàmenos adora el seu déu”, i la prohibició d’imatges del Crist crucificat feta pel concili d’Elvira, el 305 A l’Orient i, per la seva…