Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Federació Catalana de Cineclubs
Cinematografia
Entitat creada el 1978 i que es presentà oficiosament per mitjà de la seva revista "Fulls de cinema" (1978-79; cinc números).
Evolució Nasqué amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i altres territoris de parla catalana i potenciar el cinema com a fet cultural, facilitant els serveis necessaris d’assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic L’any 1957 el Cineclub Monterols de Barcelona ja impulsà una Agrupació de Cineclubs de Catalunya, que durà només un any, davant la dificultat d’entendre’s amb una bona part dels cineclubs espanyols en el moment de la constitució de la Federació Nacional de Cineclubs FNC a…
,
Joaquim Romaguera i Ramió

Joaquim Romaguera i Ramió
© Fototeca.cat
Cinematografia
Literatura
Crític cinematogràfic.
Enginyer industrial, creà i dirigí diversos cineclubs Condal, Laietà, Escola d’Enginyers, etc, associacions i institucions cinèfiles Federación Española de Cineclubs 1970-73, Institut del Cinema Català 1977-79, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona 1969-81, Federació Catalana de Cineclubs 1982-87, Asociación Española de Historiadores del Cine 1988-90, Mediateca de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya 1994 i Grup de Recerca Cinematogràfica 1996, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de CatalunyaExercí la crítica…
cineclub
Cinematografia
Agrupació de persones afeccionades al cinema com a vehicle cultural, amb la finalitat de promoure activitats d’estudi i de difusió del medi cinematogràfic.
El seu origen es remunta a França, el 1920, i els primers cercles foren fundats per Ricciote Canudo, Louis Delluc i Léon Moussinac A Alemanya, del 1924 al 1930, funcionaren abundants Filmfreunden als Països Baixòs destacà la Film-Liga i a Itàlia, el règim feixista fundà el 1934 el Cine-Club Nazionale A la Gran Bretanya, el 1938, hi havia 148 Film Societies A Espanya, a part l’activitat que des del 1925 desenvolupà la Residencia de Estudiantes de Madrid, amb Juan Piqueras, Ernesto Giménez Caballero i Luis Buñuel, fou a Catalunya on hi hagué els focus més entusiastes les sessions de l’HELIX a…
Riccioto Canuto
Cinematografia
Crític i teòric cinematogràfic italià.
Des del 1902 residí a París El seu Manifeste du VII e art, influït per Marinetti i D’Annunzio, és un dels primers tractats sobre el fet cinematogràfic Fou l’iniciador del moviment mundial dels cineclubs
Juan Piqueras
Cinematografia
Crític cinematogràfic.
Començà com a poeta Interessat pel cinema des del 1919, el 1925 fundà amb Ernesto Giménez Caballero el primer cineclub de l’Estat espanyol a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on intimà amb Buñuel i Dalí Establert a París 1930, on presentà La aldea maldita de Florián Rey, hi fundà la revista Nuestro Cinema Els anys anteriors a la Guerra Civil —durant la qual fou executat— fundà nombrosos cineclubs i portà a terme una activitat que li ha valgut a França el nom d' el Delluc espanyol
Manuel Villegas López
Cinematografia
Historiografia
Historiador, teòric i assagista cinematogràfic.
Es donà a conèixer en revistes dels anys vint ‘Films Popular”, “Films Selectos”, “Nuestro Cinema'' i durant el decenni següent exercí la crítica a Unión Radio Madrid Aquests anys publicà els primers llibres Espectador de sombras Crítica de films 1935 i Arte de masas Ruta de los temas fílmicos 1936 així mateix, desplegà una intensa activitat dirigida als cineclubs i fundà el Grupo de Escritores Cinematográficos Independientes GECI Exiliat el 1939, residí a Buenos Aires, on prosseguí la seva tasca com a crític i publicista i publicà, entre d’altres, El cine, Magia y aventura del…
Fernando Lopes
Cinematografia
Director de cinema portuguès.
Mentre cursava estudis tècnics, s’introduí en els cercles del cineclubs de Lisboa, i el 1957 s’incorporà com a director de muntatge a la Radiotelevisió Portuguesa, en la qual, després de la dictadura, ocupà càrrecs directius El 1959 estudià, becat, a Londres i a Hollywood En tornar a Portugal fou un dels principals renovadors del cinema portuguès dins del moviment anomenat Cinema Novo, que tingué en Belarmino 1964, documental sobre un boxejador de Lisboa, un dels punts culminants Dirigí una trentena de produccions, sovint adaptacions de novelles, a més de curts, documentals i…
Ricard Muñoz i Suay
Cinematografia
Cineasta.
Es formà a la facultat de lletres El 1932 Juan Piqueras l’introduí en els ambients cinematogràfics polítics de l’avantguarda Creà diferents cineclubs universitaris Membre del comitè nacional de la Unión Federal de Estudiantes Hispanos 1935, el 1937 n'esdevingué secretari general i el mateix any fou elegit membre del comitè nacional de la Federació Nacional dels Estudiants de Catalunya El 1951 inicià la crítica cinematogràfica a Índice , i uns quants anys més tard creà —amb Bardem, Ducay i Garagorri— Objectivo El 1955 fou un dels organitzadors de les converses de Salamanca El…
Basilio Martín Patino
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic castellà.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Salamanca, estudià posteriorment a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid, on obtingué el títol de director el 1961 Promotor de cineclubs i de revistes, fou un dels teòrics de l’anomenat “nou cinema espanyol” Dins aquest corrent realitzà el seu primer llargmetratge, Nueve cartas a Berta 1966, pel qual guanyà la Concha de Plata al Festival de Sant Sebastià, i Del amor y otras soledades 1969 Després de la prohibició del film documental Canciones para después de una guerra 1971, que no fou estrenat fins el 1976,…
arxiu de cinema
Arxivística i biblioteconomia
Institució destinada a aplegar i conservar materials i obres cinematogràfiques.
La subvaloració del cinema, mantinguda tant de temps, la negligència de molts professionals i les complicacions tècniques de muntatge d’aquests centres, especialment pel que fa a la conservació dels vells films de nitrat, han dificultat arreu la creació dels arxius de cinema Una temperatura constant i una revisió permanent i acurada condicionen la feina, que demana emplaçaments, edificis, laboratoris i tècnics especials Entre els de caràcter nacional o estatal destaquen la Cinémathèque Française de París, primera a aparèixer, fundada el 1936 per Georges Franju i Henri Langlois la Cinémathèque…