Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Ennio Morricone
Cinematografia
Compositor cinematogràfic italià.
Després de cursar estudis al conservatori de Santa Cecília de Roma, on tingué Goffredo Petrassi entre els seus mestres, dirigí una orquestra de música de cambra i es dedicà també a compondre música escènica per al teatre i les varietats Dedicat a la composició cinematogràfica des del 1961, aconseguí renom a partir de la collaboració amb el director Sergio Leone primer en els spaghetti westerns Per un pugno di dollari , 1964 Per qualche dollaro in più , 1965 Il buono, il brutto, il cattivo 1966 C’era una volta in West 1969, i molt posteriorment en la producció nord-americana Once Upon a…
,
cinema soviètic
Cinematografia
Cinema produït a la Unió Soviètica.
La revolució bolxevic canvià radicalment l’orientació de la producció cinematogràfica a Rússia cinema rus, la qual fou nacionalitzada el 1919 Tot i que es posà al servei de la revolució i el marxisme, no limità, però, l’experimentació i la creació personal Així, D Vertov, creador de la revista Kino-Pravda 1922, fundà el grup avantguardista Kino-Glaz L Kulecov, el Laboratori Experimental, a la recerca de noves solucions expressives, i el trio G Kosincov, L Trauberg i S Iutkévitx fundà el grup FEKA Fàbrica de l’Actor Excèntric Destaca també VI Pudovkin, amb les seves exaltacions èpiques, com…
August Pi i Sunyer
Fisiologia
Medicina
Literatura catalana
Cinematografia
Esport
Fisiòleg.
Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…
, , ,
cinema espanyol
Cinematografia
Cinema produït a l’Estat espanyol.
La primera projecció cinematogràfica pública tingué lloc en un local de la plaça de Catalunya de Barcelona el 5 de maig de 1895, amb el Kinetoscope d’Edison A Madrid la primera projecció fou a l’Hotel de Rusia el 15 de maig de 1896 l’operador era APromio, que treballava a la casa Lumière Mesos més tard, Eduardo Jimeno impressionà la primera pellícula espanyola, Salida de misa de doce del Pilar de Zaragoza A partir d’aquí l’interès pel cinema anà creixent fins a prendre cos real amb les figures de Fructuós Gelabert, capdavanter de la indústria cinematogràfica als Països Catalans i a tot l’…
cinema britànic
Cinematografia
Cinema fet al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, bé que l’aportació anglesa hi és gairebé exclusiva.
Els fulls animats de John Arthur Roebuck Rudge, el biophantascope d’aquest i de William Friese-Greene, els aparells d’aquest i de Mortimer Evans, els Kinetograph de Dornisthorpe i de Crofts, entre el 1870 i el 1894 feren d’Anglaterra un dels bressols del cinema Però el veritable fundador del cinema britànic fou Robert William Paul The Sea in Dover, Persimmon’s Derby , 1896 Imitació i competència amb els francesos tingueren ocupat Paul, mentre a Brighton sorgia un grup amb un nou estil i una especial predilecció per les preses originals, aviat orientades cap al realisme, combinades amb altres…
cinematografia
Cartell del cinematògraf Lumière
© Fototeca.cat
Cinematografia
Art de representar, sobre una pantalla, i mitjançant la fotografia, imatges en moviment.
La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…