Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
circumscripció administrativa
Geografia
Cadascuna de les parts en què és dividit el territori d’un estat amb finalitats administratives, militars, eclesiàstiques, etc.
Les circumscripcions administratives poden ésser de primer i de segon ordre, segons llur dependència, més o menys directa, del govern central
aduar
Etnografia
Entre els pastors del nord d’Àfrica, conjunt de famílies governades per un caid que posseeixen uns costums i uns interessos comuns.
Part d’una tribu o agrupament superior, solen considerar-se descendents d’un mateix avantpassat A Algèria, ha estat considerat durant molt de temps com a unitat territorial Actualment viuen agrupats en circumscripcions que sovint no corresponen a les antigues tribus
Joan Vidal i Valls
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat republicà.
Redactor de La Publicidad i diputat provincial per diverses circumscripcions, milità primer en el possibilisme i després en la Unió Republicana i, finalment, fou un dels creadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana , en representació de la qual fou regidor i cap de la minoria consistorial a l’ajuntament de Barcelona
degà
Cristianisme
Prevere que tenia cura d’una circumscripció diocesana equivalent a l’actual arxiprestat, per delegació del bisbe.
Anomenat també vicari forà o rurla , fou sinònim d’arxipreste A partir del concordat amb Espanya del 1851, pel qual foren creats nous arxiprestats, el nom i l’ofici de degà foren reservats per a les antigues circumscripcions diocesanes, com és el cas de l’actual bisbat de Barcelona, que manté degans a Granollers, Vilafranca i Piera
batllia de Coblença
Història
Domini de l’orde teutònic.
Fundada al s XIII, s’estenia per la vall del Rin des de Coblença fins a Aar, a la vall de Colònia Li pertanyien 15 circumscripcions, una de les quals era a Malines Coblença era la seu del Landkomtur i una de les comunitats teutòniques més importants regia l’hospital des del 1216 Subsistí fins el 1805, que fou annexada a França
governador
Història
Política
Funcionari al capdavant d’una província o d’una circumscripció territorial anàloga.
La designació de governadors esdevingué necessària des del moment que els imperis, amb llurs conquestes, ampliaren les fronteres, i calgué delegar l’autoritat del monarca en funcionaris que regissin en nom seu les províncies Hom troba governadors ja en el regnat d’Hammurabi, en l’imperi assiri i en el persa sàtrapes i en l’antic Egipte Roma establí governadors a les províncies conquerides tenien el poder absolut, però eren assistits per quaestores pel que feia a qüestions financeres L’imperi Bizantí conservà inicialment la separació dels poders civil i militar i confià als governadors…
Entesa dels Catalans
Política
Àmplia coalició d’esquerra, amb pretensions unitàries a la Catalunya administrativa, establerta el 1977, per a les eleccions a senadors de les corts de l’Estat espanyol.
En formaren part Estat Català, ERC, PSC, el PSUC i independents, i presentà a les quatre circumscripcions dotze figures de reconegut prestigi intellectual o cívic JBenet, FCandel, FSolé Sabarís, JSobrequés, PPortabella, JABaixeras, etc, que assoliren totes el triomf i constituïren grup parlamentari propi El 1979, els intents de mantenir l’aliança es frustraren i, mentre el PSUC i el PTE impulsaven una candidatura “Per l’Entesa” que només obtingué un escó Benet, el PSC i ERC crearen una “Nova Entesa” que resultà vencedora amb 10 senadors electes
tribu
Història
A l’antiga Roma, cadascuna de les fraccions en què era dividit el territori.
La primitiva ordenació parteix de tres tribus, els ramnenses, els titienses i els luceres , que hom connectà amb els èponims Ròmul, Tit Taci i Lucumó i identificà amb la triple composició romana primitiva entre llatins, sabins i etruscs Explicació força dubtosa, per tal com els tres noms semblen etruscs Hom no sap tampoc si eren tribus genètiques o territorials en aquest darrer cas correspondrien a les tribus tardanes establertes sobre tres dels turons de la ciutat, és a dir, els esquilins, els palatins i els sucusans Probablement aquesta tripartició era connectada amb els 300 membres del…
diputat | diputada
Història
Dret administratiu
Persona que esdevé, per elecció, membre d’una cambra o parlament.
A l’Estat espanyol, a partir de la constitució de Cadis 1812 i fins al 1939, i de nou a partir del 1977, anomenats diputats a corts els membres designats directament pels electors per a formar part de les corts cort 4 2 Al Parlament de Catalunya, segons l’Estatut d’Autonomia del 1932, eren elegits per a un màxim de 5 anys per les circumscripcions del Principat ciutat de Barcelona, província de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona l’Estatut del 1978 fixa en 4 anys la durada de la legislatura i estableix que l’elecció dels diputats ha d’ésser feta amb criteris de representació…
comtat
Història
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un comte.
El comtat carolingi era la principal unitat administrativa de l’Imperi era subdividit en circumscripcions menors i en termes generals seguia els límits de les divisions romanes sovint apareix amb el nom de pagus Amb el feudalisme, el mot significa un feu o una terra senyorial dependent d’un comte i lligat al seu títol Alguns grans feus, com Flandes i Tolosa, esdevingueren comtat-paria paria Els territoris catalans que apareixen amb el títol de comtat són Barcelona, Osona pràcticament sense comte propi, Manresa sense comte Girona, Empúries, Peralada sense comte Rosselló,…