Resultats de la cerca

Amb vímets, joncs i canya, a més de canyissos, hom fa coves, paneres, panistres, cistells, arganells, sàrries, etc amb margalló i palma, cabassos, senalles, esportins, etc Modernament hom hi ha introduït matèries plàstiques És tradicional de la Ribera d’Ebre especialment de Rasquera i de Miravet la fabricació d’obra de margalló, a base de trenes o llates fetes per les dones, collit a les vores de l’Ebre

Sense esmentar troballes arqueològiques prehistòriques i restes del regne de la Gran Moràvia, l’art a Bohèmia comença amb el romànic, en què sobresurt la illustració de llibres Còdex de Vyšehrad 1085 i Salms d’Ostrov final del s XII La millor pintura mural és conservada a la capella de Santa Caterina de Znojmo Moràvia, 1131 A Praga hom troba esglésies de planta circular i la basílica de Sant Jordi El gòtic també donà fruits importants en la illuminació al mateix nivell d’Europa la Bíblia de Velislav després de 1340 i el passioner de l’abadessa Kunhuta, amb un gran sentit de plasticitat El…

Format a Màntua, rebé la influència de l’obra tardana de Mantegna , suavitzada pel sentimentalisme religiós de Lorenzo Costa i Francesco Francia La seva obra s’enriquí també amb el sfumato de Leonardo da Vinci i amb el colorisme venecià A aquesta època pertanyen la Madonna di San Francesco 1514-15, Dresden i els Místics Desposoris de Santa Caterina Galleria di Capodimonte, Nàpols Anà segurament a Roma 1518, on estudià l’obra de Rafael i de Miquel Àngel la seva obra experimentà una renovació expressiva i esdevingué més complexa Féu les pintures murals de l’església de San Giovanni Evangelista…

La boscarla d’aigua Apaludicola és centreeuropea i italiana, migratòria a la península Ibèrica La boscarla de canyar Ascirpaceus té el dors castany i el ventre blanquinós, amb bandes ocràcies fa nius en forma de cistell i viu a gairebé tota l’Europa temperada nia i és estival a la península Ibèrica i a les Illes Balears La boscarla dels joncs A schoenobaenus és centreeuropea i nord-europea, rarament mediterrània, però migratòria als Països Catalans

Generalment els sentits són relacionats, si més no per oposició, com a lluitar amb ells “a favor d’ells”, “contra ells” Però la distància pot ésser tan gran com en el mot francès voler “volar” i “robar”, o tan imprecisa com en el sufix de femení català, que al costat de la referència al sexe té un valor vagament augmentatiu en parelles com cistell / cistella o pla / plana, i encara d’altres més difícils de definir soc / soca matèria morta a matèria viva