Resultats de la cerca

Des del 1894 actuà a l’Opéra de París Es féu cèlebre com a amant de Leopold II de Bèlgica En retirar-se publicà unes memòries Le ballet de ma vie 1955

Les seves adaptacions novellesques de la vida d’Alexandre Cassandre 1642-60, Cléopâtre 1647-58 i Faramong inacabada foren obres molt llegides a mitjan s XVII

S'agregà al grup de La Pléiade, al qual afegí les preocupacions del teatre, illustrades en la seva comèdia Eugène 1552 i, sobretot, en Cléopâtre captive 1553

Ingressà com a nen cantor a l’escolania de la catedral de Tortosa, on fou deixeble del mestre de capella Joan A Nin i Serra El 1873 s’establí a Barcelona i, pensionat per les diputacions de Tarragona i Girona, pogué anar a Roma 1876 i a París 1877-78 El 1894 passà a Madrid, on el 1915 fou nomenat professor del conservatori Com a compositor deixà diverses òperes, com L’último abenzeraggio 1874, Quasimodo 1875, Cléopâtre 1878, Eda 1887, Mara 1889, I Pirinei basada en la trilogia Els Pirineus , de V Balaguer, 1893 estrenada al Liceu el 1902, La Celestina…

Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès, la màxima…