Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Ramon Humet i Coderch
Música
Compositor.
Alumne de Gerry Weill i Harriet Serr a Caracas, i de Josep Soler a Barcelona Amb la seva obra Escenas de pájaros obtingué els premis de composició Reina Sofia 2006 i Olivier Messiaen 2007 Aquest últim guardó comportà l’estrena de la partitura per l’Orquestra Simfònica de Mont-real i li donà projecció internacional Autor “delicat i subtil, amb una gran imaginació poètica”, segons el definí Jonathan Harvey, les seves obres, sovint d’una clara inspiració oriental, mostren una gran varietat de recursos instrumentals i una sòlida tècnica compositiva Amb la pianista Sílvia Vidal conrea també la…
Jordi Sales i Coderch
Filosofia
Filòsof.
Des del 1968 és professor a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1973, de la facultat de filosofia de la qual fou degà 1995-98 i 2006-09 i on ha exercit una important tasca docent El seu treball filosòfic se centra en la relectura d’alguns autors clàssics Plató, Descartes, Kant i Husserl com a moment preliminar de l’elaboració d’una teoria de la racionalitat que ha estat exposada com a programa en el llibre Coneixement i Situació 1990 És també autor de diversos Estudis sobre l’ensenyament platònic , publicats des del 1992, i de A la flama del vi El convit de Plató 1998 En…
Francesc Sales i Coderch
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor de llengua i literatura de batxillerat Conreà sobretot el conte, i el 1981 obtingué el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les Alveolars a la Romània 1982 Seguiren altres reculls, entre els quals cal esmentar Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 En narrativa infantil i juvenil escriví, entre altres obres, Fugir 1985, Les cartes de la Mila premi Vaixell de Vapor 1985, El secret de les màquines 1988 i Escrit a l’ordinador 1991, El trencament 1991 i El meu amic 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació de literatura…
,
Josep Antoni Coderch i de Sentmenat
Arquitectura
Arquitecte i teòric de l’arquitectura.
A la postguerra representà una renovació, i ha tingut projecció internacional Partí de l’arquitectura popular, a la qual anà incorporant el llenguatge de l’arquitectura contemporània, amb honestedat del concepte i forma Són notables les seves cases unifamiliars Garriga-Nogués, a Sitges, el 1947 Ugalde, a Caldetes, el 1952 Tàpies, a Barcelona, el 1964 edifici Girasol, a Madrid, el 1966, etc i també els grans conjunts d’habitatges a la Barceloneta, de Barcelona, el 1954 al carrer Johann Sebastian Bach, de Barcelona, el 1962 al carrer Raset, de Barcelona, el 1967 i a les cotxeres de Sarrià,…
Torre Valentina
Urbanització
Urbanització de la Costa Brava, situada al S de la badia de Sant Antoni o de Palamós, dins el terme de Calonge de Mar (Baix Empordà), en un petit cap on s’aixeca l’antiga torre Valentina, de defensa.
Ha estat realitzada per l’arquitecte Joan Antoni Coderch
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia
Publicació de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.
Inicialment només aparegué un volum 1923, amb treballs de Ramon Turró, Pere Coromines, Jaume Serra i Hunter, Dwelshauvers, Xiberta, Tomàs Carreras i Artau, Gottron i d’altres, una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i bibliografia Calgué esperar la recuperació de la Societat Catalana de Filosofia per tal que el 1988 se'n reprengués la publicació Des d’aleshores s’ha publicat ininterrompudament N'han estat directors en aquesta darrera etapa Jordi Sales Coderch i Josep Monserrat
Joan Mitjans i Ventura
Economia
Empresari industrial.
El 1887, emigrà a Xile Coneixedor dels licors, dirigí la fàbrica de licors Ventura Hermanos, que amb el temps arribà a ser una de les més importants de Xile formà un nombre considerable de catalans que després treballaren en aquest ram Associat amb Miquel Coderch, Josep Costeis i Botà i Teófilo Cayla i Rex, fundà, el 1917, la destilleria Licores Mitjans SA, especialitzada en licor de raïm Integrat a la vida dels catalans residents en aquest país, fou president del Centre Català de Santiago de Xile
Dídac Ramírez i Sarrió
Filosofia
Economista i filòsof.
Sota el mestratge de Jordi Sales i Coderch, es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en GWLeibniz És doctor en ciències econòmiques i empresarials i catedràtic d’economia financera i comptabilitat a la mateixa universitat En el camp filosòfic ha publicat treballs sobre Leibniz —i el llibre Sobre la interpretació del pensament leibnizià 1997—, com també sobre Bernoulli, la filosofia de la probabilitat i la qüestió de la identitat Ha estat vicerector 1989-93 de la Universitat de Barcelona, vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia 1991-94 i…
Societat Catalana de Filosofia
Entitat creada pel gener del 1923 com a filial de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la finalitat d’estudiar les ciències filosòfiques en tots llurs aspectes i contribuir a la investigació històrica del pensament nacional.
En foren promotors Ramon Turró delegat de l’IEC, JM Llovera primer president, Lluís Carreras, Jaume Serra i Junter, Georges Dwelshauvers, Pere M Bogoy i Torrents primer secretari, Alexandre Galí i JM Capdevila Publicà un Anuari i inicià els treballs per a un vocabulari filosòfic català La dictadura de Primo de Rivera n'entorpí l’actuació, que no fou represa fins el 1988, que fou reconstituïda sota la presidència d’Eusebi Colomer, amb la vicepresidència de Jordi Maragall i la secretaria de Lluís Cuéllar N’han estat presidents Josep M Calsamiglia i Vives 1982, Ramon Valls Plana 1982-85,…
Josep Benedito i Rovira
Arquitectura
Arquitecte.
En 1967-70 treballà a l’estudi de Josep Antoni Coderch de Sentmenat , i el 1971 obtingué la titulació per l' ETSAB Aquest any s’establí com a professional liberal amb estudi a Barcelona fins el 1981, que passà a ocupar un lloc com a arquitecte en exercici al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, dins del qual fou director general d’Arquitectura i Inversions El 1989 deixà l’administració pública i tornà a establir-se com a professional liberal, i el 1991 creà l’estudi rqp arquitectura , que dirigeix En 1979-81 fou també professor de Projectes a l’Escola…