Resultats de la cerca

El terme procés cognoscitiu és usat especialment en els enfocaments psicopedagògics de tendència cognoscitivista

Aquest estat de contradicció cognoscitiva genera un desequilibri que ha de servir per a modificar els esquemes de coneixement de l’alumne i enriquir-los a través de la precisió, l’ampliació o l’aprofundiment Del desequilibri hom passa, doncs, a un reequilibri cognoscitiu amb una capacitat d’adquisició i de transferència d’aprenentatges superior a la de l’equilibri inicial

Tradicionalment el fet cognoscitiu ha estat definit com la unió intencional d’objecte i subjecte, interpretats com a dimensions diferents del real la filosofia actual, per contra, veu el coneixement com a actuació de la capacitat que el subjecte té d’establir dins la dimensió del real una diferència i una contraposició entre ell mateix i qualsevol altra realitat, en reconèixer-se com a irreductible a ella autoconsciència i alhora establint-la com a realitat en si i objectiva irreductible a la pura subjectivitat El problema de l’objectivitat o no-objectivitat del coneixement humà…

De caràcter conscient, i menys pertorbador que la passió, és un fenomen psíquic complex que tenyeix i envolta generalment tota la conducta Hom pot dir que és un estat psíquic alhora cognoscitiu i afectiu, un coneixement per experiència viscuda

Com a mètode cognoscitiu fou formulada ja per Aristòtil Superada en la ciència antigua i medieval per la deducció, ressorgí al s XIII, particularment en l’obra de Roger Bacon, i triomfà en la ciència experimental a partir del Renaixement

Això equival a dir que l’art ha de crear un món ideal, no pas repetir la realitat contingent En conseqüència, l’idealisme subratlla, contra el sentiment abstracte i la intuïció primària, el valor cognoscitiu de l’experiència artística S'oposa a la tendència de la imitació

Identificada sovint, tot i que no pugui ésser-ho, amb el sillogisme, n'és la forma més usual Com a mètode cognoscitiu, sol ésser contraposada a la inducció Hom distingeix la deducció constructiva o demostració, en la qual la conseqüència deduïda suposa un avanç per al pensament, de la simple deducció formal , en què la conclusió —implícitament continguda en les premisses— no hi afegeix res de nou

Creador d’un tipus de psicologia barreja de conductisme i gestaltisme, considerà la conducta com a intencional purposive i com a inseparable dels estímuls i de llurs respostes És coneguda la seva teoria del “mapa cognoscitiu”, que suposa en l’individu un esquema mental arrel de la conducta finalista i estalviador d’assaigs i errors Obres Purposive Behaviour in Animals and Men 1932 i Drives Toward War 1942

Els organitzadors previs constitueixen un dels elements integrants de la teoria de l’aprenentatge de David Ausubel aprenentatge significatiu Aquests organitzadors han de servir per a assentar els nous coneixements en l’estructura cognoscitiva d’un alumne, és a dir, per a construir aprenentatges significatius La funció principal d’un organitzador previ és, doncs, la de fer de pont cognoscitiu i salvar la distància existent entre allò que l’alumne ja sap i allò que hauria de saber per a aprendre significativament uns nous coneixements

Antioccidentalista, aquest corrent tenia, en la seva formació, quatre factors determinants el Romanticisme, l’idealisme alemany especialment Schelling i Hegel, els costums i les tradicions nacionals russos i la mística ortodoxa Al dualisme entre la raó i la fe i a l’intellectualisme dels occidentals els eslavòfils oposaven un integralisme cognoscitiu, en què l’acte del coneixement ha d’ésser un acte vital de tot el subjecte i ha de procedir d’una consciència ecumènica sobornaja i mística que es realitza solament en l’Església Ortodoxa La gnoseologia eslavòfila tenia, doncs, en…