Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
bàdminton
Esport
Esport originari de l’Índia, on es practicava fa ja uns tres-cents anys amb el nom de poona.
Fou introduït a Anglaterra 1860 per oficials de l’exèrcit, i el 1873, el duc de Beaufort, que el practicava a la seva residència de Badminton, li donà reglamentació definitiva Els partits poden disputar-se entre dos contrincants simple o dues parelles dobles, en pistes de 13,40 m per 5,20 m 6,10 m en els partits de dobles, dividides en dues parts per una xarxa d’1,55 m d’alçària Els jugadors utilitzen una raqueta semblant a la de tennis, amb un mànec més prim i més llarg En lloc de pilota hom colpeja un tros de suro o goma de forma semiesfèrica, amb la secció plana voltada de 14…
raspall
Altres esports de pilota o bola
Modalitat de l’esport de pilota valenciana.
El nom prové del fet que, a diferència d’altres modalitats, no importa quants bots faci la pilota, que sol anar per terra i per tant s’ha de raspar el terra per poder colpejar-la El raspall i l’escala i corda són les úniques modalitats amb jugadors professionals Està molt arrelada a les comarques del sud del Xúquer, com la Safor, la Vall d’Albaida, la Marina Alta i la Marina Baixa Es pot jugar tant al carrer com a trinquets de raspall Normalment les partides solen ser entre equips de dos o tres jugadors, que miren que el rival no torni la pilota abans que traspassi la línia del darrere del…
rabona
Futbol
En el futbol, xut en què el jugador colpeja la pilota amb el peu per darrere de la cama de suport.
fuet
Corretgeta, cordeta, etc, generalment fixada a un mànec, amb què hom colpeja els cavalls, els muls, etc, per fer-los caminar.
màquina d’escriure
Màquina d’escriure Olivetti MP1 (1949)
Tecnologia
Aparell que permet d’imprimir caràcters tipogràfics en un paper.
Consta generalment d’un teclat que serveix per a accionar els caràcters d’impremta , el cilindre del carro fix o mòbil portador del paper, la cinta tintada entre el caràcter i el paper, el joc de caràcters en relleu suportat per barres, bola o roda, i uns mecanismes auxiliars espaiador, regulador de marges, tabulador , etc La primera màquina d’escriure que presentava un cert interès pràctic fou construïda el 1867 per l’impressor nord-americà Christopher L Sholes Aquest model, dotat de barres portatipus independents, interessà la casa Remington —aleshores constructora d’armes—, que el 1873 en…
simandre
Música
Instrument consistent en una fusta llarga, penjada a la paret o portàtil, que hom colpeja amb una maça, utilitzada com a campana en els monestirs bizantins.
campana
Secció d’una campana
© fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió, fet de metall, generalment de bronze, i que té la forma d’un vas rodó, d’amplària creixent devers la boca, el qual va suspès boca avall i sona quan les seves parets són percudides per un batall a l’interior o per un martell a l’exterior.
La campana, que es troba ja en totes les civilitzacions antigues a partir de les de l’Orient Mitjà, ha estat utilitzada al llarg de la seva història per a senyals cultuals, festius, de dol, de perill, de les hores, de convocatòria, etc Amb finalitat musical, ha constituït conjunts capaços de formar un dibuix melòdic carilló Generalment les grans campanes són suspeses en llocs alts torres i altres construccions especials campanar En aquest darrer cas, a les campanes de batall, la percussió és obtinguda generalment en tibar una corda, l’esforç de la qual és transmès mitjançant una politja a…
màquina rebladora
Tecnologia
Màquina per a reblar reblons que consisteix generalment en una boterola accionada pneumàticament o hidràulicament que colpeja repetidament un dels extrems del rebló fins a deformar-lo i fer-ne una segona cabota.
hoquei d’aire
Esport
Esport inspirat en l’hoquei sobre gel que es practica al voltant d’una taula d’aire, i que consisteix a intentar fer entrar a la porteria contrària un disc que es colpeja amb una maça i que es desplaça a gran velocitat per la superfície de la taula gràcies al coixí d’aire que s’hi crea.
terratrèmol
Els elements d’un terratrèmol
© Fototeca.cat
Geografia
Conjunt de sacsejades de la superfície de la Terra perceptibles en una zona en grau variable i que responen a la pertorbació que provoca l’arribada de les ones elàstiques en propagar-se des de l’indret on s’ha produït un moviment brusc i ràpid entre blocs rocallosos (sisme).
La determinació de la intensitat dels terratrèmols pot ésser feta per mitjà de dos procediments a partir de la descripció qualitativa dels efectes i danys produïts pel terratrèmol establint una escala, anomenada de Mercalli, que consta de 12 graus, o bé fent una escala prenent com a base el logaritme de l’amplitud de les ones sísmiques, que consta de 10 graus i és coneguda com a escala de Richter A nivell global, els terratrèmols es distribueixen, anàlogament al vulcanisme , a les zones tectònicament actives vores de placa Aproximadament el 80% dels terratrèmols tenen lloc al cinturó del…