Resultats de la cerca

Fill gran d’Antonio Pellicer de Ossau y Pellicer Estudià gramàtica a Consuegra, humanitats a Salamanca i Madrid, filosofia a Alcalá, on es llicencià, i cànons i lleis a Salamanca, on es graduà en ambdós drets El 1629 fou nomenat cronista de Castella i el 1637 ho fou d’Aragó, encara que després fou anullat el nomenament Escriví una gran quantitat de texts de valor molt variable, dels quals cal destacar Idea del Principado de Cataluña 1642 i la falsificació anomenada Carta d’Alaó , escrita poc abans del 1649 i detectada definitivament el 1866 El 1642 rebé l’hàbit de cavaller de Montesa, que…

Participà en la guerra contra Napoleó i passà després al camp absolutista Tinent general des del 1814, combaté el govern liberal 1820-23 i manà l’exèrcit reialista a Navarra Ocupà diverses capitanies generals i combaté els carlins al nord Quan s’esdevingué el motí de La Granja 1836 fou destituït de la capitania general de Castella la Nova, detingut i assassinat per una banda d’amotinats

Carbonari conspicu, lluità a la revolta del 1831 i fou exiliat Refugiat a Marsella, fou un dels promotors de la societat secreta Giovine Italia després anà a Espanya, on combaté contra els carlins El 1837 passà a Malta i creà la Legione Italica El 1859 fou nomenat ministre de la guerra de Palerm, i el 1861 elegit diputat Combaté al Trentino 1866 i a la campanya de Roma 1867

Ascendí a capità en la guerra d’Àfrica a les ordres d’O'Donnell D’idees liberals, combaté a favor de la revolució del 1868 i el 1873 contra els carlins La seva actuació al setge d’Ateija li valgué l’ascens a coronel El 1884, traslladat a Filipines, combaté els insurrectes i guanyà el grau de general de brigada Més tard, a Cuba, amb el capità general Weyler, fou ascendit a general de divisió

Combaté a Tunis, i el 1537 anà a Amèrica amb Pero Ansúrez Participà en la conquesta de Xile, de primer amb Diego de Almagro i després amb Pedro de Valdivia Aquest el nomenà lloctinent seu el 1547, i féu diverses expedicions al S En morir Valdivia, diverses ciutats xilenes no el reconegueren això no obstant, fou nomenat corregidor i justícia major de Xile 1556 Combaté els araucans, amb poca fortuna, malgrat la seva victòria sobre el capitost Lautaro Governador des del 1558, consumí el seu càrrec en les operacions contra els indis

Es distingí com a eminent estratega en la guerra dels Trenta Anys, durant la qual combaté al Rin, a Flandes i a Itàlia Alineat inicialment al costat des prínceps durant la Fronda, acabà per comandar l’exèrcit reialista i derrotà Condé 1652 Fou encarregat de continuar la guerra contra la monarquia hispànica sobre la qual aconseguí les victòries que dugueren a signar el tractat dels Pirineus 1659 i que li valgueren el nomenament de mariscal general Durant la guerra de Devolució combaté brillantment a Flandes i també ho féu, més tard, a Holanda 1673, al Franc Comtat, al…

Senyor de Jafre i Palol i cavaller de Sant Jaume Collaborà en l’expulsió dels moriscs de la corona catalanoaragonesa, i el 1611 fou designat com un dels tres comissaris tramesos a Andalusia contra els reductes de moriscs Capità del castell de Salses, fou nomenat governador de Catalunya 1613-39 La seva conducta el féu impopular casat en segones noces amb una germana del comte de Vallfogona, Anna de Pinós, fruí d’una forta posició social i d’influents relacions a la cort Inclinat al bàndol dels cadells, combaté el dels nyerros, i principalment Alexandre de Marimon 1619 el 1626…

Participà en la primera guerra Carlina, amb els liberals, a Euskadi, a Aragó i al País Valencià Capità de la guàrdia reial 1840, fou governador a Visayas Filipines, mariscal, capità general a Granada, Burgos i Valladolid i director de la guàrdia civil El seu germà Antoni Moltó i Díaz Berrio Alcoi 1830 — Madrid 1902, militar, combaté en la guerra dels Matiners i a Àfrica i Cuba 1869, i participà en les campanyes del nord i del Principat de la tercera guerra Carlina Fou capità general de València 1896-1901 El fill de Remigi, Anníbal Moltó i Izquierdo Alcoi 1847 — Leganés, Castella…

Ric hisendat, milità entre els federals Comandant general 1828, collaborà amb el coronel Dorrego i combaté la revolució del general Juan Lavalle, el qual fou vençut 1829 Governador de Buenos Aires 1829-32 i 1835, instaurà un règim despòtic a fi de guanyar-se el suport popular i burgès i perseguí els unitaris Organitzà diverses campanyes contra els indis dels sud i intervingué en la guerra civil uruguaiana 1839-51 a favor del partit blanco de Manuel Oribe Però quan imposà el monopoli comercial per al port de Buenos Aires i el riu Paraná s’hagué d’enfrontar al Brasil i a França També combaté la…