Resultats de la cerca

Fundador a Milà, juntament amb Alberto Lattuada, de la Cineteca Italiana 1937, durant la postguerra fou crític de cinema en diverses publicacions El 1946 debutà amb el documental Bambini in città , i el 1948 rodà el primer film de ficció Proibito rubare , i posteriorment obtingué un gran èxit amb Pane, amore e fantasia 1953 i Pane, amore e gelosia 1954 Amb Tutti a casa 1960 adoptà un caràcter més personal, dins el qual seguiren La ragazza di Bube 1963, Infanzia, vocazione e prime esperienze di Giacomo Casanova, veneziano 1969, Lo scopone scientifico 1972, Delitto d’amore 1973, La donna della…

Des del 1945 treballà com a actor teatral, i en el cinema des del 1949, on participà en nombrosos films, entre els quals hom pot destacar els realitzats per D Risi Operazione San Gennaro , 1966 Straziami ma di baci saziami , 1968 i E Scola C'eravamo tanto amati , 1974 Brutti, sporchi e cattivi , 1975 Intervingué també en pellícules d’altres realitzadors Italian Secret Service 1968, de L Comencini In nome del Papa Re 1977, de L Magni Il giocattolo 1979, de G Montaldo Testa o Croce 1983, de N Loy Helsinki - Napoli 1989, de M Kaurismaki, Mima 1990, de P Esposito, Colpo di luna…

Treballà en el teatre de varietats i en la ràdio i, després, es dedicà definitivament al cinema Actor còmic, gairebé en totes les pellícules donà vida al protagonista d’una situació tragicòmica de la petita burgesia italiana El 1952 interpretà a les ordres de Fellini Lo sceicco bianco , i I vitelloni el 1953 Ultra les pellícules ja esmentades cal destacar Un americano a Roma 1954, de Steno, La grande guerra 1959, de M Monicelli Tutti a casa 1960, de L Comencini, Una vita difficile , de D Risi, Il medico della mutua 1968, de L Zampa, Un borghese piccolo piccolo 1977, de M…

El 1954 debutà a la Comédie Française i l’any següent ho feu al cinema És especialment remarcable el seu treball amb Claude Lelouch , del qual protagonitzà moltes pellícules Hom pot destacar de la seva abundant filmografia Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti La donna scimmia 1963, de Marco Ferreri Le belle famiglie 1964, d’Ugo Gregoretti Trois chambres à Manhattan 1965, de Marcel Carné Vivre pour vivre 1967, de Claude Lelouch Un homme qui me plaît  1969, de Claude Lelouch Traitement de shock 1972, d’Alain Jessua Les Feux de la Chandeleur 1972, de Serge Korber Docteur Françoise…

Cursà estudis de pintura i escultura i, gràcies al curtmetratge  The Alphabet 1968, accedí a l’American Film Institute Els seus films exploren un món malaltís i subterrani, tan angoixant i absurd com suggeridor Eraserhead 1976, el seu primer èxit, se situà en els circuits comercials malgrat l’estètica surrealista del film i l’ambigüitat del relat, i amb The Elephant Man 1980 es consolidà com un dels directors més originals Després del fracàs comercial de la superproducció de ciència-ficció  Dune 1984, retornà al seu món inconnex i oníric amb  Blue Velvet 1986, considerat el seu millor film,…

Filla de l’escriptor Emilio Cecchi , s’educà en un ambient de gran cultura En la seva joventut treballà com a secretària a la direcció de comerç exterior mentre collaborava amb el seu pare en traduccions literàries de l’anglès Casada amb el musicòleg Fedele d’Amico, durant la Segona Guerra Mundial s’adherí a la lluita antifeixista i edità el diari clandestí Voce Operaia Acabada la guerra, s’inicià com a guionista amb alguns dels grans noms del neorealisme i del cinema italià posterior, del qual esdevingué una dels principals guionistes Treballà per a Luigi Zampa Vivere in pace , 1947 L’…

La Guerra Civil Espanyola l’obligà a interrompre els estudis d’arquitectura Començà la carrera d’actor en el teatre i passà aviat al cinema, com a extra El seu primer paper important fou a Eugenia de Montijo 1944, de José Luis Rubio Posteriorment esdevingué un dels actors més cotitzats del cinema espanyol de postguerra i protagonitzà, entre d’altres,  Locura de amor 1948 i Agustina de Aragón 1950, de Juan de Orduña i Cómicos 1954, de José Luis Bardem Posteriorment actuà en un gran nombre de produccions, entre les quals cal destacar  La Duda 1972, premi al millor actor al Festival de Sant…

Durant els anys seixanta i mentre estudiava art dramàtic intervingué, amb petits papers, en diverses obres teatrals i pellícules S’inicià en el teatre amb un paper de repartiment a l’obra  Esta noche tampoco  1961, de José López Rubio, representada al Teatro de la Comedia Durant tota la vida tingué una extensa i destacada carrera teatral, que inclou les nombroses participacions en les representacions televisades d’una obra de teatre al programa  Estudio 1 , de RTVE, i actuacions sota la direcció de destacats directors, com Lluís Pasqual, sota les ordres del qual protagonitzà  Comedia sin…

Les seves primeres manifestacions, paralleles a les d’altres països, s’originen al final del segle XIX amb Arrivo del treno nella stazione di Milano 1896 Després adoptà ràpidament el caràcter monumentalista i espectacular que el caracterizà en la seva primera etapa L’any 1904 l’inventor Filoteo Alberini formà, juntament amb Santoni, la productora Manifattura Cinematografica Alberini e Santoni, realitzadora de La presa di Roma 1905, film que inaugurà la sèrie historicoespectacular continuada per Gli ultimi giorni di Pompei 1908, d’Arturo Ambrosio, Spartaco o il gladiatore della Tracia 1912, de…

Els seus gags són les frases amb doble sentit, les situacions finament ridícules i els embolics elegants, que fan somriure un públic burgès, moralista i de certa cultura, sense ferir el seu bon gust i educació Aquest gènere, insinuat a la darreria del cinema mut amb alguns films de Cecil B de Mille, s’afirmà i obtingué un gran apogeu quan arribà el cinema sonor Alguns dels seus mestres han estat Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Leo Mc Carey, Preston Sturges, Frank Capra, George Cukor, Vincente Minnelli, Stanley Donen, Billy Wilder, Blake Edwards, i més modernament Peter Bogdanovich, Mel Brooks,…