Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
comensalisme
Sociologia
Situació en què es produeix una relació de competició i, alhora, de cooperació entre individus que ocupen posicions similars en una estructura de divisió del treball integrada.
Generalment hom contraposa aquest concepte al de simbiosi
comensalisme
Biologia
Associació de dues o més espècies on predominen els lligams d’ordre alimentari.
Aquesta relació existeix tant entre els vegetals plantes epífites com entre molts animals els crustacis que viuen amb molluscs les hienes, els xacals i els voltors, que s’alimenten de les restes que deixen els grans carnívors com el lleó i el tigre les rèmores i els taurons, etc L’espècie comensal pot desenvolupar adaptacions per al millor aprofitament de les matèries nutritives Per als ecòlegs aquesta forma d’associació se situa entre la simbiosi i el parasitisme
consorci
Biologia
Unitat morfològica i fisiològica constituïda pel conjunt d’organismes que componen una simbiosi.
Aquest nom també designa relacions de simbiosi, comensalisme o parasitisme
simbiosi
Sociologia
En ecologia humana, relació que sustenta l’estructura d’un grup humà, tant en el seu aspecte espacial com en la divisió del treball i que inclou avantatges recíprocs entre els seus diversos components.
No hi ha acord quant als límits del camp de la simbiosi mentre que uns RE Park, EW Burgess la redueixen a un tipus subsocial d’interacció amb exclusió de totes les formes d’interrelació que inclouen el pensament i la parla, d’altres AH Hawley la limiten estrictament a la interacció i complementarietat entre persones que ocupen posicions diferents i exerceixen funcions especialitzades en la divisió del treball, amb exclusió de les relacions suplementàries entre persones que ocupen funcions similars, com en el cas del comensalisme
anomurs
El bernat ermità forma part de la secció de crustacis constituïda pels anomurs
© Corel Professional Photos
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes, situada entre els macrurs i els braquiürs.
Agrupa espècies que tenen l’abdomen voluminós, asimètric, nu i no segmentat, com els xufancs i bernats ermitans, o bé que el tenen reduït, simètric i amb els segments recoberts per pleurons calcificats, replegat sota ell mateix i no pas contra el cefalotòrax, com els sastres o els crancs de porcellana Els primers solen introduir l’abdomen, per tal de protegir-lo, dins les conquilles de molluscs gastròpodes, generalment, esponges i altres objectes, que traginen contínuament, i que canvien a mesura que se'ls queden petits Damunt aquests objectes protectors es fixen alguns antozous, esponges,…
simbiosi
Ecologia
Estat d’interdependència fisiològica equilibrada de dos o més organismes de diferents espècies en el qual no són estimulats, de manera permanent, mecanismes de reacció defensiva.
En la simbiosi, que pot ésser permanent o temporal, tots els organismes que hi intervenen en treuen algun profit en certa manera, es complementen Els graus de simbiosi van des de la necessitat vital de cadascun dels organismes cas de l’alga i del fong que només poden viure en la simbiosi anomenada liquen fins als casos en què hom podria parlar, més pròpiament, de parasitisme atenuat, més o menys suportat per l’hoste Atès que els beneficis obtinguts per cada associat sobretot d’ordre alimentari, però també d’espai, de substrat, de protecció, de transport, etc no es troben generalment en…
mirmecòfil | mirmecòfila
Biologia
Dit de les espècies que habiten prop dels formiguers i estableixen amb llurs habitants relacions de depredació, comensalisme o simbiosi.
euglenozous
Biologia
Grup taxonòmic d’excavats format per organismes unicel·lulars flagel·lats que presenten diversos tipus de nutrició, incloent-hi la depredació, el parasitisme i el comensalisme, l’autotròfia per fotosíntesi i l’alimentació per osmosi.