Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
matrícula de comerciants
Economia
Dret mercantil
Matrícula pública on consten les persones físiques o jurídiques que exerceixen el comerç.
el Tancament de Caixes

L’exemplar de La Campana de Gràcia del setembre de 1899 il·lustra la vaga fiscal impulsada pels comerciants en el Tancament de Caixes
Història
Nom amb el qual és conegut el moviment de protesta de comerciants i industrials barcelonins (1899) davant els increments tributaris establerts pel ministre de finances, Fernández Villaverde, per tal de fer sortir el govern del malpàs econòmic que patia per la pèrdua de les darreres colònies, l’any anterior.
Malgrat les esperances suscitades inicialment pel govern Silvela-García Polavieja cristallitzades en la formació de la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja , l’actuació del ministre era la negació de les reformes promeses, i singularment del concert econòmic a què hom aspirava campanya del Concert Econòmic per tal de posar terme a l’exagerada contribució catalana a les despeses de l’Estat espanyol, abusivament administrat pel centralisme madrileny La Lliga de Defensa Industrial i Comercial convocà un míting gener del 1899 que inicià el moviment, però no fou fins a la…
hansa
Història
Associació mercantil creada per combatre els riscs del gran comerç i per fomentar la protecció mútua dels comerciants.
En destacaren la Hansa de les disset ciutats , associació de comerciants drapers dels Països Baixos i del nord de França ss XIII i XIV, organitzada per controlar els intercanvis amb l’Illa de França i la Xampanya, i la Hansa de Londres , unió de guildes flamenques que des del s XII monopolitzaren el comerç de draps i llana amb Anglaterra Decaigué al s XIV per la competència dels mercaders anglesos i el desenvolupament de la indústria drapera a Anglaterra La més important fou la Hansa teutònica Hansa
Companyia de Comerç de Barcelona
Una acció de la Companyia de Comerç de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Companyia comercial privilegiada creada a Barcelona el 1755, per iniciativa d’alguns comerciants catalans, per traficar amb Amèrica, també coneguda com a Reial Companya de Comerç de Barcelona.
Fins avançat el segle XVIII, no existia intercanvi comercial directe entre Catalunya i Amèrica, i tots els ports catalans estaven vedats a fer comerç amb aquest continent Els vaixells catalans que hi anaven abans del 1755, generalment sortien del port de Cadis, on era molt habitual el canvi de matrícula del propietari, i ho feien al seu risc Arran d’aquestes dificultats, els comerciants Bernat Glòria, Ramon Picó i Bonaventura de Milans van pomoure i proposar la creació de la Companya de Comerç de Barcelona a les autoritats competents, a Madrid El març de 1755 va ser signada la reial ordre d’…
Boston Tea Party
Nom amb el qual és coneguda l’acció de protesta que tingué lloc el 16 de desembre de 1773 per part de comerciants nord-americans contra l’administració colonial.
Consistí en el refús de desembarcar al port de Boston un carregament de te de l’East India Company, mercaderia gravada amb una taxa especial Encara que la Corona i el Parlament britànics el 1767 havien refusat les Townshend Acts sobre altres béns, el te en fou l’excepció El grup de comerciants, organitzats amb el nom de Fills de la Llibertat i liderats per Samuel Adams , ocuparen el vaixell disfressats d’indis i, després d’unes hores de pugna, llençaren per la borda les bales de te La revolta del Tea Party és considerada el punt d’inici de la rebellió de les tretze colònies nord-…
cos de comerç
Història
Nom que prengueren les antigues corporacions o col·legis de mercaders matriculats a Barcelona, València i Saragossa suprimides pels decrets de Nova Planta (1707-16).
En ésser restablerts a la segona meitat del s XVIII el de Barcelona —dit també cos o comunitat de comerciants — el 1758 per Ferran VI els de València i Saragossa, el 1763 per Carles III Els de Barcelona i València foren regits per les respectives juntes de comerç A Barcelona —on subsití després del 1714 la confraria dels mercaders o de la Mare de Déu de la Soledat— hom intentà de reorganitzar la corporació ja el 1735 en ésser establerta l’efímera Junta de Comerç Marítim i Terrestre de Catalunya el 1758, la primera matrícula del cos de Barcelona era formada per 41 persones 5…
venda a la manta
Economia
Venda ambulant al marge de la llei consistent a estendre una manta o un tros de tela en un espai transitat, damunt la qual s'exposen els productes.
Els venedors d'aquesta modalitat de venda ambulant són anomenats popularment manters Suscita una forta oposició, sobretot de fabricants i comerciants, ja que molt sovint les mercaderies són còpies falsificades i també perquè els venedors no paguen les llicències municipals per ocupació d’espai públic exigides als comerciants en fires o altres modalitats de venda ambulant
Junta de Subsistències
Història
Organisme creat a Barcelona el 9 de juny de 1808 pel capità general Ezpeleta i l’intendent Asanza, per tal de satisfer les exigències de proveïments i tributs de les tropes franceses que ocupaven la ciutat i d’activar el cobrament d’imposts per a pagar-los.
Formaven la Junta elements de l’audiència i de l’ajuntament, nobles, clergues i comerciants El poc interès posat a reunir les quantioses sumes exigides pels francesos féu que, en absència del general en cap francès Duhesme, el seu lloctinent, Lechi, empresonés nobles i comerciants barcelonins fins que la Junta trobés més recursos La progressiva fugida dels seus membres de Barcelona deixà la Junta sense efectius desaparegué el 28 d’agost
Duran
Llinatge de comerciants barcelonins que obtingué la ciutadania honrada al segle XVII.
El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika , senyor de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina