Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
compareixença
Dret civil
Dret penal
Citació per la qual un jutge o un superior mana a algú de comparèixer.
compareixença
Dret civil
Dret penal
Obligació de tota persona, citada en forma per l’autoritat judicial, de presentar-se en el lloc i a l’hora indicats per complir les diligències processals per les quals hagi estat citada.
L’incompliment d’aquesta obligació comporta la imposició de les sancions legals corresponents
intimació a compareixença
Dret processal
Requeriment i citació d’una persona per tal que comparegui en judici.
cèdula
Diplomàtica i altres branques
Paper o document en què hom consigna i, especialment, notifica alguna cosa.
Es caracteritza per la seva simplicitat formal i pel fet de fer referència a un assumpte concret que tant pot ésser un avís, una ordre de compareixença o un compromís de pagament
libel
Dret català
Clam, demanda, querella o denúncia.
Segons els juristes medievals catalans, els defectes en el libel no viciaven el procés, mentre hi constés la intenció del qui reclamava, però, una vegada arribat el tràmit de la litis-contestatio , no podia ésser canviat En causes verbals poc importants no calia libel, sinó només la compareixènça de l’interessat
citació
Acció de citar, ordre de compareixença emanada d’una autoritat.
desafiament de Bordeus
Història
Desafiament que havia de tenir lloc a Bordeus l’1 de juny de 1283 entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou, oncle de Felip III de França, després de les Vespres
.
Acusat d’haver atacat a traïció, el rei Pere desafià Carles a batre's en duel El combat s’havia de celebrar en lloc neutral, Bordeus, domini del rei d’Anglaterra, però aquest refusà de presidir el combat i lliurà el control de Bordeus al rei de França, fet que n'impossibilità la realització Malgrat tot, Pere II es presentà a Bordeus el 31 de maig, disfressat per evitar d’ésser empresonat, i féu redactar, davant el senescal d’Anglaterra, una acta notarial de la seva compareixença
testimoni
Dret català
Dret civil
Dret processal
Persona que té coneixement d’un fet de transcendència jurídica, pel fet d’haver-lo comprovat amb els seus sentits (especialment, però no pas necessàriament, de vista o d’oïda), i que en dóna fe.
Hi ha dues accepcions del terme la persona que intervé en un acte jurídic solemne, com a major garantia de la celebració i el contingut exactes d’aquell acte, i la persona que declara en un judici o procediment perquè coneix fets i circumstàncies referents a la matèria del judici En el primer cas, la intervenció de testimonis pot ésser voluntària per exemple, en la signatura d’un document privat de lloguer o compravenda o necessària per exemple, en la signatura d’un testament, en què la llei, per a la seva validesa, exigeix la presència de dos testimonis La capacitat i altres condicions d’…