Resultats de la cerca

Aquesta darrera característica fou interpretada diversament D’ençà del segle XVIII hom conclou l’època patrística amb Isidor de Sevilla, per a l’Occident, i amb Joan Damascè, per a l’Orient patrologia Els que gaudeixen de més autoritat són anomenats doctors El terme sovint inclou els pares apostòlics i els apologistes dels tres primers segles

Bàsicament consisteix en un fil del qual penja una tija que té dues masses pesants als extrems Collocat el suport del fil en diverses posicions, hom analitza les corresponents posicions d’equilibri de la tija i en conclou les anomalies locals de la gravetat Segons el disseny de l’aparell, especialment pel que fa a la posició de les masses, hom determina el gradient horitzontal o el gradient vertical del camp masses a la mateixa altura o masses a diferent altura, respectivament

En especial GWFHegel tractà del tema del coneixement immediat a la Fenomenologia de l’esperit , on dóna a conèixer que l’immediat té un caràcter absolut que consisteix en la inseparabilitat entre el pensar i l’absolut L’immediat no és allò que s’obté a partir de la reflexió, i que per tant és sempre inacabat, sinó un coneixement que conclou, que té un final L’immediat és el coneixement adquirit sense cap instrument, sense mediació A allò conegut de forma immediata no li falta res ni li sobra res, per tant té un caràcter absolut

Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó,…

Bé que normalment hom entén per amplificador magnètic el de tipus estàtic, també cal considerar els rotatius L' amplificador magnètic rotatiu és una màquina elèctrica de corrent continu projectada especialment per a amplificar senyals elèctrics Els tipus més emprats són l’amplidina, el rototrol i el magnicó L' amplificador magnètic estàtic és un dispositiu sense elements mòbils capaç de donar una resposta de potència superior a la de l’excitació, i el funcionament del qual es basa en un fenomen essencialment magnètic Hom en distingeix dos tipus el d’inductància saturable i el d’autosaturació…

Vida i obra De família benestant arruïnada, es dedicà professionalment al comerç Amic de Roca i Roca, FP Briz, Aulèstia i Pijoan, A Guimerà, etc, participà amb ells en la creació de diverses entitats culturals La Jove Catalunya 1870, l’Eixam Ortogràfic 1871 i La Misteriosa 1872 també fou president de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques 1888-91 Fou un dels participants més assidus als Jocs Florals de Barcelona, en els quals fou nomenat mestre en gai saber 1874 i on actuà de mantenidor 1878, 1906 i president 1905 Fou també felibre majoral d’Avinyó 1876 i membre corresponent de l’…

El seu nom sorgeix per oposició a educació no formal, la que s’adquireix fora dels centres escolars L’educació formal presenta currículum prescriptiu que guia els nivells d’aprenentatge, normalment estructurats per cursos o cicles, i les matèries o continguts que s’han d’ensenyar a cada nivell

Identificada sovint, tot i que no pugui ésser-ho, amb el sillogisme, n'és la forma més usual Com a mètode cognoscitiu, sol ésser contraposada a la inducció Hom distingeix la deducció constructiva o demostració, en la qual la conseqüència deduïda suposa un avanç per al pensament, de la simple deducció formal , en què la conclusió —implícitament continguda en les premisses— no hi afegeix res de nou