Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Víctor I
Cristianisme
Papa (189-199).
Intervingué en la qüestió litúrgica de la data de celebració de la pasqua , condemnant Blícrates d’Efes i els altres bisbes de l’Àsia Menor que la celebraven el dia 14 de nīsan , en lloc del diumenge següent No consta que morís màrtir
Pius VI
Cristianisme
Nom que adoptà Giannangelo Braschi en esdevenir papa (1775-99).
Intentà de fer cara a la ingerència estatal en l’Església, condemnant el jurisdiccionalisme del sínode de Pistoia i oposant-se al josefinisme austríac, que intentà de frenar amb l’entrevista amb Josep II a Viena 1782 Enfront de la revolució francesa i les seves mesures anticlericals adoptà, primer, una actitud reservada, però després condemnà la Constitució Civil del Clergat 1791 Proclamada a Roma la república per obra dels francesos 1798, fou exiliat a Siena, a Florència, a Briançon i finalment a Valence, on morí
Tit Manli Torquat
Història
Dictador i cònsol romà.
De la família dels Manlii, la tradició explica el nom de Torquat pel fet d’haver arrabassat el collar torques a un gegant celta després d’occir-lo en un duel Prototip de totes les virtuts romanes, encarna la pietat salvant el seu pare de la persecució, i la justícia condemnant a mort el propi fill, que, desobeint les seves ordres, havia sortit de les files per lluitar contra un tusculà Dictador 353 i 349 i cònsol 347, 344 i 340, tingué un paper important en la guerra llatina
Constitució Civil del Clergat
Història del dret
Conjunt de disposicions legislatives de l’Assemblea Constituent de França (1790), sancionades per Lluís XVI, que regulaven la distribució dels oficis eclesiàstics, els nomenaments i la dotació del clergat.
Les diòcesis passaren de 135 a 85, dividides entre 10 metròpolis, i les parròquies no podien tenir un àmbit inferior a les 6 000 persones els únics càrrecs admesos eren els de bisbe i rector, amb desaparició de tots els altres arquebisbes, canonges, etc tots els pastors havien d’ésser designats per elecció popular directa, i els bisbes electes informarien el papa, però no en demanarien la confirmació la jurisdicció diocesana era detinguda pel consell episcopal, el clergat era retribuït per l’estat, i els serveis religiosos eren gratuïts Els bisbes diputats oposaren un moderat refús, insistint…
Sacre Imperi Romanogermànic
Història
Geografia històrica
Denominació encunyada al segle XV per a designar l’imperi fundat per Otó I el 962 en ésser coronat pel papa Joan XII.
Continuador de l’imperi Romà d’Occident Roma i de l’ imperi Carolingi , el Sacre Imperi Romanogermànic comprenia, en un principi, el regne de Germània Saxònia, Francònia, Suàbia, Baviera, etc, el regne d’Itàlia i els annexos d’ambdós Lorena, les marques orientals i el patrimoni de Sant Pere L’Imperi s’eixamplà el 1032 amb la incorporació del regne de Borgonya, que incloïa la Provença, i a partir de mitjan segle XIII, gradualment, perdé els territoris meridionals Itàlia, el Delfinat, els cantons suïssos, etc, fins a coincidir gairebé els seus límits amb els del regne germànic L’Imperi,…
Confederació Nacional del Treball
Míting de la Confederació Nacional del Treball a l’Olympia de Barcelona (21-07-1937); d’esquerra a dreta, Esgleas, F. Montseny i Cortés
© Fototeca.cat
Central sindical d’àmbit espanyol, que celebrà el seu primer congrés, constitutiu, del 8 al 10 de setembre de 1911 al Saló de Belles Arts de Barcelona.
Després de la desaparició de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, la primera manifestació d’un reagrupament de societats obreres, amb influència anarquista, fou Solidaritat Obrera, la qual intentà, des de l’abril del 1909, de preparar una “conferència obrera nacional” Els fets de la Setmana Tràgica n’ajornaren la realització A la fi, es reuní a Barcelona un congrés obrer regional de Catalunya els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910 Hi assistiren delegats de 106 societats 79 del Principat, amb representacions d’arreu d’Espanya, principalment d’Andalusia, Galícia i…
Àfrica

Mapa polític d’Àfrica
Continent
Continent situat entre els 17°30´ de longitud W (al cap Verd, Senegal) i els 51°25´ de longitud E (al cap Hāfūn, Somàlia) i entre els 37°20´ de latitud N (al cap Blanc, Tunísia) i els 34°50´ de latitud S (al cap Agulhas, Sud-àfrica).
Està unit a l’Àsia per l’istme de Suez i l’envolta l’oceà Índic a l’E, l’oceà Atlàntic a l’W i la mar Mediterrània al N, que el separa d’Europa amb les illes, 30304445 km 2 632915000 h 1991 La geografia física El relleu i la geologia Àfrica és un extens escut continental que ha romàs emergit de manera pràcticament total des del Precambrià només les planes costaneres, una part del Sàhara i d’Etiòpia han estat ocupades per transgressions marines posteriors Així, és possible de distingir, a tot el continent, un sòcol precambrià, format bàsicament per esquists i paragneis dipositats, plegats i…