Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
condol
Expressió de dolor que hom sent per la pena d’un altre, especialment quan aquesta és motivada per la mort d’algun familiar.
condol
Dolor per la pena d’un altre.
Galceran de Rosanes
Història
Cavaller, senyor del castell de Rosanes (la Garriga) i de Sant Boi i conseller i algutzir del rei Martí I de Catalunya-Aragó.
Mort Joan I 1396, la reina Maria de Luna, muller de Martí I, absent a Sicília, li encomanà una ambaixada prop del comte de Foix per fer-lo desistir de sostenir les seves pretensions successòries amb les armes Amb Francesc de Montbui i Jaume Cabanyals dirigí l’ocupació de Martorell i Castellví de Rosanes, feus del comte de Foix, abans que es produís la invasió i fou nomenat capità de Martorell Durant l’interregne 1410-12 fou un dels capdavanters del partit urgellista al Parlament català Protestà contra la illegalitat del nomenament dels compromissaris de Casp i fou la persona designada pel…
Profiat Duran
Esoterisme
Gramàtica
Cristianisme
Judaisme
Metge, astròleg, gramàtic i exegeta jueu.
El seu nom, a les fonts hebrees, és Iṣḥaq ben Moše ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb el pseudònim acròstic Efodi Es dedicà preferentment al préstec de diners i feu estades a Girona i a Barcelona El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin Després de batejat publicà dos escrits anticristians una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim ‘Confusió dels cristians’, que és un atac al cristianisme en forma criticohistòrica El 1404 acabà la seva gramàtica hebrea…
Alexandre Domènec de Ros
Història
Literatura
Política
Religió
Escriptor polític.
Vida i obra Clergue de Lleida, fill d’un italià cognomenat Rosso daurador de la catedral de Barcelona Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà,…
,
Mataplana

Els Mataplana
Llinatge feudal establert al castell de Mataplana (Gombrèn, Ripollès), del qual prengué el nom.
El primer personatge documentat 1076-89 és un Hug I de Mataplana , que sembla que fou casat amb Adelaida Probablement és l’Hug Dalmau 1086 que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug mort després del 1098 fill del vescomte Dalmau I de Berga Entre el 1112 i el 1130 consta un altre Hug II de Mataplana , casat amb Ermessenda d’Empúries El 1125 apareix un Bernat de Mataplana , casat amb Estefania, pare d’una gran fillada —nou fills mascles—, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet Entre l’any 1173 i el 1177 la família Mataplana era…
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…