Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
confiteria
Obrador, botiga, de confiter.
marshmallow
Alimentació
Mena de caramel bla, preparat amb sucre, aigua i crémor tàrtar, batuts enèrgicament, i sovint aromatitzat i acolorit.
És un producte propi de la confiteria anglesa
crema de licor
Begudes destil·lades
Licor que té una quantitat de sucre superior al 30 per cent.
Hom el considera un producte intermedi entre els licors i els productes de confiteria Algunes cremes de licor de cafè, cacau, whisky, etc contenen, a més, crema de llet
Museu de la Xocolata

Vista interior del Museu de la Xocolata (Barcelona)
© Museu de la Xocolata
Museu
Museu inaugurat l’any 2000 a Barcelona i situat a la planta baixa de convent de Sant Agustí, que mostra la història de la xocolata des dels seus orígens a l’Amèrica del Sud fins a l’actualitat.
El gremi provincial de pastisseria i confiteria n'ha creat l’equipament per mitjà d’una fundació privada S'hi poden veure tota mena d’objectes relacionats amb la fabricació i el consum de la xocolata, així com documents que en testimonien la història
bany
Alimentació
Operació tecnològica que consisteix a recobrir un producte alimentari amb un altre formant un embolcall definitiu.
És una tècnica molt freqüent en confiteria i en pastisseria Cal generalment un condicionament previ, una aplicació del bany en estat líquid i una solidificació posterior per tal d’aconseguir un producte consistent i manejable El bany tendeix a augmentar l’estabilitat i la conservació del producte base
gasificant
Alimentació
Nom genèric per a designar diferents additius alimentaris que barrejats amb un determinat producte produeixen un despreniment de diòxid de carboni en ésser escalfat o en entrar en contacte amb aigua, de manera que contribueixen a conferir al conjunt una textura adient.
Els gasificants són utilitzats en productes de confiteria, paneteria pans especials, rebosteria, galetes i masses fregides Els més emprats són els bicarbonats d’amoni i de sodi, els carbonats d’amoni, de calci, de magnesi, de potassi i de sodi, el clorur i el fosfat d’amoni, l’ortofosfat de potassi i de sodi, el polifosfat de sodi, el sulfat d’amoni i també, directament, el diòxid de carboni
albercoc
albercocs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’albercoquer.
Globós, de polpa carnosa, poc sucosa però dolça i aromàtica, generalment groga i de pell més o menys ataronjada, vermellosa, a la part exposada al sol, vellutada, amb un solc lateral assenyalat És consumit al natural o bé emprat en l’elaboració de melmelades i licors, i a la conca mediterrània és comercialitzat tradicionalment sec orellanes Hom n'aprofita l’ametlla en confiteria És la fruita més rica en vitamina A 3 200 unitats/100 g Té poc valor energètic, però un alt contingut en potassi 326 mg/100 g
carbassera

Carbassera (Cucurbita pepo)
I'm alive (CC BY-NC)
Botànica
Gènere de plantes anuals herbàcies, de la família de les cucurbitàcies, dioiques, de tija prostrada, gruixuda, hirsuta i escabrosa, amb fulles palmatinèrvies, més o menys lobulades, circells ramificats, flors campanulades, grosses i grogues, i fruits en pepònide, de paret resistent, gruixuda, que maduren sobre el sòl.
Són plantes molt probablement originàries d’Amèrica tropical i actualment totes conreades per llurs fruits, les carbasses, emprades com a aliment humà o de bestiar, i també com a plantes ornamentals Comprèn unes 25 espècies, les més conegudes de les quals són C pepo, amb moltes varietats de conreu, entre les quals les emprades en pastisseria i en confiteria, les emprades com a farratge, els carbassons, i altres varietats de carbasses petites, emprades com a ornamentals algunes espècies de tronc pilós però menys rugós, com C maxima, la carbassera de rabequet, de fulles de contorn…
canyella

Branques de canyella
© MPG
Botànica
Escorça brunenca i aromàtica del canyeller.
Es presenta en forma de tires fines superposades unes 10 que es cargolen en assecar-se formant canonets, o bé en pols És una de les espècies més conegudes, emprada principalment en confiteria, en diferents guisats, i també com a aromatitzant i en perfumeria L’essència, rica en aldehid cinàmic, és utilitzada com a tònic estomacal, carminatiu i antisèptic, i també en perfumeria Coneguda pels xinesos des d’abans del 2700 aC, fou molt emprada a l’Orient, i ja en temps dels grecs i dels romans arribava a Europa, a través de l’Índia, Aràbia i Etiòpia Espècia molt preada també durant l’…
cascall

Cascall ( Papaver Somniferum )
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de tija robusta, fistulosa, poc ramificada, de 50 a 100 cm, amb grans fulles amplexicaules, glauques, lobulades i ondulades, i flors grosses, de pètals de colors de rosa, blaus o violacis, amb l’ungla negrosa.
El fruit, anomenat també cascall , és una càpsula globulosa, coronada d’un ample disc sota el qual s’obren els porus, per on surten les llavors, que són molt nombroses de 25 000 a 30 000 Originària de l’Àsia Menor, també es conreada des de la regió mediterrània fins a la Xina, amb un centre particularment important a l’Índia vores del Ganges, altiplà de Malwa Als Països Catalans, hom la conrea com a planta ornamental sobretot les varietats dobles i també és subspontània Cap a França i Europa Central és conreada per les llavors, oleaginoses, de les quals és extret un oli emprat com a…