Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
joell
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels aterínids (Atherina sp), de mida molt petita, confosos sovint amb el xanguet, entre els quals destaca el joell ver (A.boyeri), la cabeçuda i el moixonet
.
De mida molt petita, són confosos sovint amb el xanguet Hi destaca el joell ver o jaclet o xasclet Aboyeri , la cabeçuda i el moixonet
càlam

Càlam
Escriptura i paleografia
Ploma de canya utilitzada en l’antiguitat.
Era tallada en punxa o una mica roma A partir del segle IV fou substituïda per la ploma d’ocell, generalment d’oca, i després per les plomes metàlliques Els noms de càlam i ploma penna foren emprats indistintament i confosos
semiconserva
Alimentació
Producte alimentari estabilitzat per un temps limitat, mitjançant un tractament adient i envasat en recipients impermeables a l’aigua a pressió normal.
La seva estabilitat pot ésser prolongada si hom el guarda refrigerat Les semiconserves solen ésser de peix sencer o en filets i ous de peixos caviars i similars El condicionament inadequat, a vegades en ésser confosos amb veritables conserves, pot ésser causa d’intoxicacions Són semiconserves la llet pasteuritzada i molts plats preparats
sícul | sícula
Història
Individu d’una antiga població que, vers el primer mil·lenni aC, ja s’havia establert en els territoris de la Sicília oriental.
A partir del s VIII aC els sículs hagueren de lluitar contra els grecs colonitzadors Hom creu que eren una població itàlica, d’origen ari, que s’establí a l’illa en el curs del segon millenni aC Hom els ha confosos sovint amb els sicans de la Sicília sud-occidental, que els eren anteriors
tità
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels 6 fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperíon, Jàpet i Cronos).
Del més jove dels titans, Cronos, eixí la nissaga dels Olímpics Units en matrimoni amb llurs germanes, les titànides, aquests éssers engendraren una sèrie de divinitats secundàries entre les quals, Prometeu A la Teogonia hesiòdica apareixen com a protagonistes de la titanomàquia , en la qual foren vençuts per Zeus, que els precipità al Tàrtar En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants i arribà a ésser difícil una clara distinció entre ambdós mites Sembla clar, però, que la titanomàquia , a diferència de la gigantomàquia , fou essencialment una lluita…
Charles Messier
Astronomia
Astrònom francès.
Es dedicà especialment a la recerca de cometes i en descobrí vint-i-un Elaborà un catàleg que contenia les posicions de tres-cents objectes d’aspecte nebulós i que podien ésser confosos amb cometes, però posteriorment hom ha vist que molts dels astres catalogats per Messier són galàxies, i els altres, nebuloses brillants i cúmuls estellars El primer recull fou publicat el 1770, i el 1781 n'aparegué la darrera versió Aquest catàleg és encara sovint emprat Hom empra la lletra M , seguida d’un nombre d’ordre, per designar els objectes celestes d’acord amb aquest catàleg Efectuà…
suc de fruita

Suc de fruita
Alexandra E Rust (CC BY 2.0)
Alimentació
Líquid obtingut de fruita fresca, madura i rentada, per premsatge, i constituït solament per líquid, o bé per líquid i polpa, només d’endocarpi, finament dividida en suspensió.
Els sucs de fruita, la composició dels quals depèn de la fruita de procedència, no han d’ésser diluïts ni han de tenir indicis de fermentació i han d’ésser estabilitzats per un tractament físic sucs naturals o per additius sucs conservats Poden ésser clarificats, i hom hi pot addicionar aromes recuperades i àcids orgànics com ara àcid cítric i ascòrbic Han d’ésser exempts de pells, d’escorces i de llavors, i la seva anàlisi inclou la determinació de caràcters sensorials, sòlids, olis volàtils, acidesa, cendres, sucres, densitat i additius i, en els sucs de tomàquet, el recompte de fongs…
adjectiu
Gramàtica
Categoria gramatical que, dins una oració i en un conjunt nominal, té com a funció ordinària de completar un substantiu.
Aplicat a la cosa designada pel substantiu que completa, expressa una qualitat, o bé determina o limita l’extensió d’aquest substantiu precisa amb una nota la significació del substantiu i es caracteritza per la seva dependència respecte a aquest La funció de l’adjectiu és d’ésser incident a un substantiu en conseqüència, es referirà a un accident que no és en si, sinó que és dependent és a dir, que expressa conceptes dependents, referits als conceptes independents expressats pels substantius D’aquesta manera es fa més clara la diferència de perspectiva entre el substantiu i l’adjectiu, i…
Pafnuci
Història
Nom de nombrosos anacoretes d’Egipte als s. IV i V, venerats com a sants, confosos sovint per l’hagiografia i la iconografia.
Són coneguts, sobretot, un Pafnuci suposat autor de la Vida de sant Onofre , del qual havia estat deixeble, i un Pafnuci de Scete, deixeble de Macari, citat per Cassià, del qual hom conserva alguns apotegmes
cantata
Literatura
Música
Composició lírica en diverses parts, sense acció dramàtica pròpiament dita, escrita per a una o més veus, amb acompanyament de baix continu o continuo
, alternant amb recitatius i cors.
La cantata aparegué, com l’òpera i l’oratori, al començament del s XVII, quan s’imposà la monodia acompanyada Llur origen comú fou l’adopció, vers el 1600, del nou estil anomenat rapresentativo , conjuntament amb el baix continu Però la cantata es distingeix dels dos altres gèneres per la seva destinació peça de concert o d’església, mai de teatre i pel seu caràcter líric Els florentins Caccini Nuove musiche , 1602 i Peri Varie musiche, 1609 foren els primers a conrear-la D’antuvi consistí en una curta escena fragmentada i un sol personatge Combattimento di Tancredi e Clorinda , de…