Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
conjur
Esoterisme
Acció consistent en un signe o ritu, sovint acompanyat d’una fórmula parlada, amb què hom creu congraciar-se una potència invisible o allunyar-ne una altra.
El conjur es basa en la convicció que la valor suprema és la vitalitat Per això, en moltes religions només pot fer conjurs qui es troba en estat de màxima excitació vital trànsit Són signes de conjur els objectes “porta fortuna” o accions que desvien en d’altres un malefici gests o símbols fàllics, o, més en general, sexuals, com a màxima manifestació de vitalitat De vegades el conjur esdevé exorcisme Al poble d’Israel i a l’Església Catòlica, a causa de llur monoteisme, el conjur és una interpellació a Déu perquè aparti els mals esperits o qualsevol perill, o bé a una persona…
acaballes
Etnografia
Cerimònies, festes o commemoracions, generals a tots els països mediterranis, que celebren l’acabament dels grans cicles de l’any agrícola, sobretot la sembra i la sega.
Corresponen als temps que precedeixen els solsticis d’hivern i d’estiu i coincideixen sovint amb les dates de retorn i de partença del pasturatge transhumant Consisteixen en complexos rituals de diversa mena, provinents dels ritus de fertilitat i de culte a l’esperit del gra, sovint de caràcter festiu i desimbolt Als Països Catalans, les acaballes de la sembra s’escauen entre l’equinocci de tardor i el solstici d’hivern de caràcter marcadament domèstic, atès el clima, hi són relacionats costums com la fecundació de les cabres i la matança del porc primera quinzena de novembre Les cerimònies…
Isabel-Clara Simó i Monllor
Isabel-Clara Simó i Monllor
© Fototeca.cat
Periodisme
Literatura catalana
Escriptora i periodista.
Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme Posteriorment fou professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana Casada 1968 amb el periodista Xavier Dalfó , fou directora 1971-83 de la revista Canigó Destacà també com a articulista a la premsa en català Avui , Diari de Barcelona , El Temps , Serra d’Or , El Periódico de Catalunya Collaborà en alguns volums collectius Dona i societat a la Catalunya actual , 1978 La seva obra, tant…
,
Nabí
Literatura catalana
Poema al·legoriconarratiu de Josep Carner.
Emparant-se en l’esquema de l’episodi bíblic del profeta Jonàs, revela indirectament la seva aventura religiosa, roent en acabar el poema durant la guerra civil Hi descobreix el Déu personal, exigent, però humà, que tria els seus torsimanys —paraula que tradueix Nabí — i del qual hom no pot fer-se escàpol A part les descripcions de Nínive i el costumisme acolorit, el poema, d’uns mil tres-cents versos polimètrics i d’una noble expressivitat, constitueix un monument del català modern per la riquesa de lèxic, de rimes, de metàfores i d’imatges Sorgit de la maduresa artística i de la crisi moral…
,
Bagà

Detall de la plaça Major de Bagà
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà situat a l’extrem N del Berguedà, al límit amb la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Al NE toca amb Castellar de n’Hug, a l’E i al S amb Guardiola de Berguedà, a l’W amb Gisclareny i al N amb Bellver de Cerdanya, Alp, Das i Urús tots de la Cerdanya, i amb Grèixer, enclavament de Guardiola de Berguedà La part principal del terme de Bagà, que inclou el poble pròpiament dit, forma un extens territori aproximadament quadrat, del qual surten dos apèndixs la capçalera del riu de Gréixer, ampla i extensa, que es projecta cap al NE i limita amb la Baixa Cerdanya la serra de Gréixer, el Pedró dels Quatre Batlles, de 2 531 m, la Tosa d’Alp i la carena de…