Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
El Codi
Dret romà
Compilació de les constitucions imperials ordenada per Justinià.
Una comissió, de la qual formava part el jurisconsult Tribonià, fou l’encarregada de fer-la Hom la publicà el 529 Aquesta primera edició, que constava de 12 llibres, no s’ha conservat La promulgació de noves constitucions pel mateix Justinià en féu necessària una segona edició refosa que prengué el nom de Codex Repetitae Praelectionis 534 i que constava també de 12 llibres dividits per matèries en seccions i títols Aquesta segona edició és la que, posteriorment, fou incorporada al Corpus Iuris Civilis
bufacanyes
Música
Instrument musical popular, fet amb set canons que reprodueixen les set notes de l’escala diatònica.
Hom en conserva exemplars antics, fets amb ossos o terrissa a vegades constava de nou o de dotze canons
col·legiata de Castellbò
Portalada de Santa Maria de Castellbò
© Fototeca.cat
Col·legiata
Col·legiata secular ( Santa Maria de Castellbò ) radicada a la vila de Castellbò (Alt Urgell), fundada el 1436 com a successora de l’antiga abadia de Santa Cecília d’Elins, les monges de la qual s’havien refugiat el 1392 a Castellbò, des d’on resistiren a la seva supressió, decretada el 1383.
Constava d’un prior i set canonges Subsistí fins al concordat del 1851 Actualment és església parroquial de la vila
orde de l’Esperit Sant
Història
Orde suprem de cavalleria del regne de França, fundat per Enric III el 1578 amb la divisa Duce et auspice
.
Constava de cent cavallers i requeria proves de noblesa i ésser cavaller de l’orde de Sant Miquel Abolit el 1792 i restaurat el 1814, fou definitivament suprimit el 1831
Scriptorium
Publicacions periòdiques
Revista mensual, editada i impresa a Ripoll per Daniel Maideu i Auguet, que sortí des del gener del 1923 fins al maig del 1936, dedicada especialment a literatura i folklore.
Tomàs Raguer i Fossas en fou el director i l’ànima Era una revista de categoria inspirada en l’ideari nacionalista del grup d’Acció Catalana Constava de dotze planes
Sant Joan d’Arsós
Llogaret
Llogaret del municipi de Bula d’Amunt (Rosselló), als Aspres, al vessant E del coll de les Arques, a la coma d’Arsós.
És centrat en el mas d’Arços i en l’arruïnada església de Sant Joan, sufragània de la de Bula d’Amunt El 1151 constava ja com a possessió del monestir de Serrabona
Casa de l’Ametlla
Masia
Mas del municipi de Cabó (Alt Urgell), a la dreta del riu de Cabó, aigua amunt del Pujal de Cabó.
L’any 1006 es documenta la villa Amindula , i el 1519 s’esmenta en el Spill manifest del vescomtat de Castellbò Del lloc sembla que només ha quedat el mas, que ja constava en el cens de 1860
Aurós
Llogaret
Antic llogaret de la vall d’Àneu, al municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), dins l’antic terme d’Unarre situat a l’esquerra del riu d’Unarre entre Cerbi, Unarre i Gavàs.
Tot i que només constava d’una sola casa al segle XIX, encara tenia jurisdicció pròpia l’església de Sant Pere és annexa a la parròquia d’Unarre Sobre un turó proper hi ha l’ermita de Sant Joan d’Aurós