Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
Organisme públic format per les biblioteques universitàries catalanes i la Biblioteca de Catalunya per a millorar els serveis bibliotecaris mitjançant la cooperació.
Constituït al final del 1996 com un organisme públic amb personalitat jurídica pròpia, té els orígens en la collaboració de les tres biblioteques universitàries de Barcelona que iniciaren processos d’automatització el 1990 El nombre d’universitats cresqué ràpidament i cinc anys després calgué un sistema d’automatització de biblioteques que substituís els antics i permetés l’automatització de les biblioteques de les noves universitats El primer projecte del CBUC fou l’elaboració del Catàleg Collectiu de les Universitats de Catalunya CCUC i, com a conseqüència dels resultats positius, aviat se…
dades obertes
Electrònica i informàtica
Nom que reben els conjunts de dades consultables i utilitzables sense restriccions pels usuaris.
El concepte de dades obertes neix sobretot de la difusió d’ internet com a eina d’informació i comunicació universals, ja que, anteriorment, tot i que teòricament l'accés a la informació era possible, en la pràctica era molt restringit per limitacions tècniques Les dades obertes pertanyen a diversos àmbits un dels més destacats és el del govern i l'Administració pública Bé que no sempre són accessibles universalment, hi ha una acusada propensió a exigir que ho siguin, apellant als drets dels contribuents, al reforçament de la transparència i al control dels governants La filosofia de les…
xarxa documental
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de bases de dades documentals connectades entre elles per ordinador i consultables per terminal.
Qumrān
Ruïnes d’un antic centre religiós jueu, probablement esseni, a 1 km de la riba occidental de la mar Morta i 12 km al S de Jericó.
Les excavacions practicades per R de Vaux i L Harding des del 1951 donaren com a resultat la cronologia següent una primera ocupació del lloc s VIII-VII aC que cal potser identificar amb la Ciutat de la Sal del llibre de Josuè primera ocupació comunitària 150-135 aC amb engrandiment dels edificis 135-131 aC, probablement per raó de l’augment de la comunitat, i abandonament del lloc 31 aC per causa d’un incendi o d’un terratrèmol nova ocupació comunitària 1-60, destrucció per les tropes de Vespasià 68 durant la primera revolta jueva i ocupació per tropes romanes 68-73 Més tard 132-135, els…
Institució de les Lletres Catalanes
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Lingüística i sociolingüística
Entitat creada a Barcelona el 1937 per aplegar i potenciar l’acció dels intel·lectuals catalans fidels a la Generalitat, de la qual rebé el suport financer.
Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili…
Museu de la Música de Barcelona
Museu
Música
Museu de Barcelona dedicat a la conservació i l’estudi dels instruments musicals.
Té l’origen en un projecte del 1921, quan la Comissió Municipal de Cultura acceptà la donació oferta per un grup de prohoms barcelonins, per a endegar un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa , una collecció posteriorment engrandida amb una important collecció d’instruments musicals antics 1932, per a formar el Museu d'Instruments de Música situat al Palauet Albéniz L’adveniment de la Guerra Civil Espanyola aturà el projecte, i no fou fins el 1946 que Barcelona pogué veure el naixement del Museu de la Música installat als locals del Conservatori Superior Municipal de Música, al carrer…
,
Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià, al centre del pla de Lleida, cap de comarca del Segrià, estès a banda i banda del Segre.
Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…