Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
deltaedre

Els vuit deltaedres convexos
Matemàtiques
Políedre totes les cares del qual són triangles equilàters idèntics. Hi ha infinits deltaedres còncaus, però només n’hi ha vuit tipus de convexos.
klebsiel·la
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, sense motilitat, de la família de les enterobacteriàcies, amb soques que viuen sobre el sòl i a l’aigua, per bé que hom en troba també de paràsits i patògens d’animals i de l’home.
Són capsulats, tenen forma de bastonets convexos formen colònies viscoses, en medis que contenen glúcids fermentables Presenten l’òptim de creixement a 37°C Les espècies més importants són K pneumoniae , que fermenta la lactosa i produeix ureases, Kozaenae i Krhinoscleromatis Algunes soques fixen el nitrogen
angles complementaris

angles complementaris
angles suplementaris

angles suplementaris
Guarino Guarini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Habità sobretot a Torí, on, inspirant-se en Borromini, construí l’església de San Lorenzo iniciada el 1668, de planta quadrada, on s’inscriu un octàgon de costats alternativament còncaus i convexos i amb cúpula estrellada de nervis entrecreuats, el palau Carignano 1679-85, que influí en els palaus del sud d’Alemanya, i la Cappella della Santa Síndone o Cappella Guarini 1668-82 de la catedral de Torí on, fins el 1997, que l’edifici fou parcialment destruït per un incendi, hom guardava el sant sudari Altres obres seves són la desapareguda església de la Divina Providència, a…
Pietro Berretini

Detall del fresc al saló de Venus (1641-42), de Pietro da Cortona (Galeria Palatine, Florència)
© Corel
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià, anomenat també Pietro da Cortona.
La seva pintura més representativa, Allegoria de la Divina Providència 1633-39, fou pintada a Roma, al palau dels Barberini Del 1635 al 1650 dirigí la reconstrucció de l’església de sant Lluc i santa Martina, a Roma, considerada com la primera homogèniament barroca important Entre els anys 1640 i 1650 treballà en la decoració del palau Pitti de Florència en collaboració amb el seu deixeble Ciro Ferri Des d’aleshores sobresurten, entre la seva producció, la façana de Santa Maria della Pace 1656-57, on fa jugar plans còncaus i convexos, i la de Santa Maria in Via Lata 1658-62, de…
políedre

Els cinc políedres regulars i els diagrames de Schlegel associats
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Sòlid limitat per quatre o més polígons anomenats cares.
Les interseccions de les cares constitueixen les arestes , i les interseccions de les arestes, els vèrtexs Un políedre és convex si qualsevol secció plana del políedre és un polígon convex Un políedre és còncau si no és convex Un políedre és simple si és topològicament equivalent a una esfera, és a dir, si no té forats Un políedre és regular si té les cares iguals i els angles iguals, essent les cares polígons regulars Des de la Grècia antiga hom sap que existeixen solament cinc políedres regulars el tetràedre regular , l’ hexàedre regular o cub, l’ octàedre regular , el dodecàedre regular i…
Francesco Borromini
San Carlo alle Quattro Fontane, projecte de Francesco Borromini, Roma
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Sobrenom de l’arquitecte italià Francesco Castelli d’ençà que treballava a Roma de dissenyador amb el seu mestre Carlo Maderno.
A la mort d’aquest, estigué a les ordres de Gian Lorenzo Bernini, amb qui rompé el 1632 per discrepàncies sobre la concepció de l’arquitectura La seva obra, no gaire abundosa, s’oposava a la concepció renaixentista de l’arquitectura —masses proporcionades però passives— i a la barroca —eminentment escultòrica— per a atènyer una concepció orgànica i moguda, segons la qual tots els elements estructurals, i no solament els petris, actuaven i assolien la complexitat d’una immensa membrana articulada L’ellipse, els murs còncaus o convexos, les inesperades i originals fonts de llum, la…
trígon
Botànica
Engruiximent triangular, de costats generalment convexos, que es forma en l’angle de la paret de les cèl·lules dels fil·lidis de moltes hepàtiques folioses.
arc conopial

arc conopial
Arquitectura
Arc format per quatre quarts de cercle tangents entre ells, dels quals dos són convexos i dos còncaus i tenen els centres situats als quatre vèrtexs d’un quadrat.