Resultats de la cerca

La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S’arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dona com a primera la de dotze membres, quatre per braç  …

Pel mateix tractat, Romania, Sèrbia i Montenegro accedien a la sobirania pròpia i Bòsnia i Hercegovina a l’autonomia Parallelament, Rússia organitzà la Gran Bulgària, sobre la qual tingué ascendència Aquesta hegemonia russa als Balcans motivà la convocatòria del congrés de Berlín 1878 per part de les potències occidentals

Curial des del 1527, fou bisbe de Ragusa 1545 i cardenal 1549 El seu esforç més important fou la convocatòria de la tercera etapa del concili de Trento , la seva conclusió 1562-63, l’aprovació 26 de gener de 1564, i la primera implantació, en la qual l’ajudà el seu nebot Carlo Borromeo

L’activitat principal de l’associació se centra en tres accions concretes bàsicament l’edició dels materials inèdits dins la collecció Biblioteca Joan Amades, llegat Consol Mallofré i la reedició de materials i l’atorgament del premi Joan Amades dins la convocatòria dels premis Ciutat de Tarragona L’associació participa, organitza i collabora en accions d’estudi o divulgació relacionats amb temes etnogràfics, tradicionals i populars

A Baiona tractà, sense èxit, d’assolir el retorn de FerranVII 1808 Capità general d’Aragó, legitimà el moviment popular antifrancès mitjançant la convocatòria de les corts aragoneses Assumí la defensa de Saragossa, que fou assetjada dues vegades pels francesos 1808-09 Deportat a Vincennes fins el 1813, tornà a la península Ibèrica amb FerranVII Dos cops senador per Saragossa, el 1836 en fou nomenat duc

Fou president de la Consulta di Stato , des d’on collaborà als plans de reforma i modernització dels estats pontificis i en redactà l’estatut constitucional Preparà la fugida de Pius IX a Gaeta el 1848 Acèrrim defensor de l’absolutisme papal, rebutjà, en nom del papa, la Llei de Garanties, i en el camp religiós fou contrari a la convocatòria del Concili I del Vaticà

Primer marquès de Rupit, tercer vescomte de Jóc Fou capità de les guàrdies cuirasseres del seu oncle, lloctinent de Catalunya, i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona 1718 Com a president nat del braç militar gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor

Estudià enginyeria i el 1961 ingressà al PCUS Cridat per Gorbačov a Moscou 1985, el 1989 esdevingué diputat President de la República russa el 1990, amb motiu del cop d’estat del 1991 protagonitzà amb èxit la resistència contra els involucionistes, cosa que li permeté ocupar el lloc de Gorbačov i emprendre mesures més radicals reconegué la independència de les antigues repúbliques soviètiques i illegalitzà el PCUS Fou el principal promotor de la Comunitat d'Estats Independents 1991, de la qual fou president 1993-2000 Els seus continuats enfrontaments amb la duma culminaren amb la …