Resultats de la cerca

Els dirigents principals foren Cebrià Gay i Regina Lamo Participà en el Primer Congrés Nacional de Cooperatives Barcelona 1913 i collaborà activament en l’organització del segon congrés, celebrat a Madrid pel maig del 1921 El seu òrgan de premsa fou “La Cooperación” València El 1928 fou reorganitzada, i posteriorment, sota l’impuls de Genovès i la cooperativa La Artesana, es refeu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles el 1934

El 1926 assolí la xifra de 4 800 famílies associades i un moviment anual de cinc milions de pessetes Algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable L’Equitativa, de Palamós, tenia 2 028 socis La Flor de Maig, de Barcelona, 1 560, i la Unió Cooperativa Barcelonesa, 779 Fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum Poc abans de la guerra civil de 1936-39, la Federació de Cooperatives de Catalunya aplegava ja 230 entitats, i representava un total de 28 000 famílies, amb un moviment anual de quaranta-quatre milions de…

Es desenvolupa a l’estil de les grans cooperatives de consum europees, car integra el màxim de cooperatives locals i obre sucursals modernes dins l’àmbit de la seva demarcació

El 16 de juliol de 1937 reprengué l’activitat, destinada a l’aplicació de l’organització cooperativa de consum, al control de la distribució dels productes de primera necessitat, a la regularització de les cooperatives de producció, creades des del 19 de juliol de 1936, i a perfeccionar i coordinar les mutualitats de Catalunya

El sorgiment històric i el desenvolupament de cooperatives han donat lloc a tot un moviment social Hom pot considerar els agricultors primitius units davant el perill de la depredació, els gremis medievals europeus, les comunitats agràries asiàtiques i determinats moviments de migració o colonització com a moments d’un procés cooperativista que assolí trets formals i ideològics a la darreria del segle XVIII Des d’aleshores cal diferenciar el cooperativisme com a modalitat d’associació econòmica adequada a determinats sectors i moments dins el sistema capitalista del…

Intenta de propagar els principis i els mètodes cooperatius a tot el món i de protegir els intressos dels moviments cooperatius enfront dels governs i dels particulars A través del seu secretariat les organitzacions cooperatives estatals intercanvien experiències, fan estudis sobre problemes que interessen el moviment cooperatiu i tenen un programa d’assistència tècnica en favor de les organitzacions cooperatives dels països subdesenvolupats Té estatut consultiu a diverses organitzacions governamentals de la família de les Nacions Unides La seu és a Londres però…

Impulsor del cooperativisme, fundà una cooperativa de consum a Weyersbusch 1846, així com diverses cooperatives agràries Raiffeisenvereine i de crèdit Publicà Die Darlehenskassenvereine ‘La unió de les caixes de préstec’, 1866 i fundà 1879 el periòdic Landswirtschaftliches Genossenschaftblatt , òrgan de les cooperatives

Fou un dels fundadors de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears 1899 i el primer president de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya 1920-23 Impulsà sobretot l’Associació d’Estudis Cooperativistes 1914 i la creació d’una Societat Cooperativa d’Habitatges 1919 Unit al partit radical, fou regidor de Barcelona 1917-20 Presidí l’Ateneu Enciclopèdic Popular 1928-32, del qual havia estat un dels fundadors És autor de La cooperación catalana 1927

Les funcions de l’Institut són de fomentar, coordinar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, principalment per mitjà de les caixes rurals, i de coordinar-ne i sostenir-ne l’activitat, com també la de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries a Catalunya, i promoure la millora del medi rural Per tal de portar a terme les esmentades funcions, l’Institut pot atorgar crèdits, i també avals, a caixes rurals, cooperatives de crèdit i persones físiques i jurídiques , subscriure convenis, efectuar inspeccions, prestar assistència tècnica, coordinar caixes…

Llicenciat en farmàcia i etnologia, amplià estudis a París Des de l’any 1908 actuà com un dels més importants propagadors del cooperativisme a Catalunya Fou president de la Federació de Cooperatives de Catalunya 1922-34 i de la Federación Nacional de Cooperativistas de España 1929-34 i membre del comitè central de l’Aliança Cooperativista Internacional 1924-44 Milità al partit federal, i fou un dels fundadors de l’Esquerra Republicana diputat per Barcelona 1931 i alcalde de Vilanova i la Geltrú Collaborà en el projecte de llei de cooperatives de la segona República…