Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Corçà

Vista general de Corçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la vall del Rissec, poc tros abans de la seva confluència amb el Daró.
Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…
Corçà

Vista del poble de Corçà
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi d’Àger (Noguera), al vessant S del Montsec, uns 2 km a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
La jurisdicció civil i eclesiàstica pertanyia a l’abadia d’Àger L’església parroquial Sant Gregori és obra de mitjan segle XIX
serra del Castell de Corçà

Sector Corça, prop de la Pertusa
© Fototeca.cat
Casavells

Casavells
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Corçà (Baix Empordà), a l’esquerra del Daró.
L’església parroquial de Sant Genís, romànica, havia pertangut a la canonja d’Ullà Conserva una casa fortificada El 1698 era lloc reial de la batllia d’Ullastret El 1969 fou annexat a Corçà l’entic terme comprèn, a més, el poble de Matajudaica i el raval de les Costes
Santa Cristina
Església
Església del municipi de Corçà (Baix Empordà), situada a l’esquerra del Rissec.
És un notable exemplar romànic que fins al principi del segle XX conservava un retaule anònim del segle XV amb escenes de la vida de la santa actualment es conserva al Museu Diocesà de Girona Situada a uns 500 m del nucli de Corçà, donà nom al barri o veïnat de Santa Cristina integrat en aquesta població
Eusebi Corominas i Cornell
Eusebi Corominas i Cornell , carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Milità en el Partit Republicà Federal, però després de la Restauració passà al castelarisme i, finalment, essent partidari de Nicolás Salmerón, contribuí al triomf de la Solidaritat Catalana 1907 El 1869 havia publicat a Girona el Boletín Republicano , i a Barcelona dirigí La Publicidad prop de trenta anys Redactà les crítiques d’art i de política internacional a El Diluvio Fou diputat per Girona a les corts constituents 1873, 1905 i 1907 i alcalde accidental de Barcelona 1904 Com a president de l’Associació de Premsa de Barcelona 1913 impulsà el mutualisme periodístic Deixà inèdita Historia…
Enric Sabater i Bonany
Arts decoratives
Pintura
Literatura
Aventurer, home de negocis i secretari de Salvador Dalí.
De jove es guanyà la vida amb ocupacions diverses fotògraf, periodista, xofer, futbolista, agent de viatges i aviador El 1968 en ocasió d’una trobada amb Salvador Dalí per a un reportatge, esdevingué assistent personal del pintor durant dotze anys, i en fou l’home de confiança per a una gran diversitat de tasques, entre d'altres, l’establiment de la primera botiga d’objectes dalinians Finalment, el 1981 trencà amb el matrimoni Dalí per causes poc conegudes, bé que continuà difonent l’obra i la figura del pintor a través de l’organització d’exposicions, l’edició de catàlegs i altres activitats…
Sibil·la de Palou
Història
Comtessa d’Empúries i vescomtessa propietària de Bas (1247-80), succeí el seu pare Simó de Palou.
Fou casada amb el comte Hug V d’Empúries 1262 Per desavinences amb el seu fill, el comte Ponç V d’Empúries, el 1280 vengué els seus féus de Milany, Vallfogona, Llaers i Puigmal al seu parent Dalmau de Palou, el vescomtat de Bas i els castells de Monells, Castellfollit de la Roca, Montagut i Mont-ros al rei Pere el Gran i drets i rendes a Monells, Ullastret, Castell d’Empordà i Corçà, que constituïen el dot concedit pel seu marit, als bisbes de Girona
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina