Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
crec
Onomatopeia per a representar el soroll d’una cosa que es trenca.
Crec en un Déu
Mots inicials de la traducció catalana del credo, que hom empra per a designar la mateixa oració i especialment la versió musicada per Lluís Romeu, que esdevingué un cant molt popular.
credo ut intelligam
Filosofia
Locució que significa ‘crec per a entendre’.
Sant Agustí defensà que el coneixement implica sempre la creença, però no a l’inrevés Aquesta manera d’entendre la fe s’oposa a la idea que la creença es fonamenta en l’absurd
credo quia absurdum
Filosofia
Locució, atribuïda a Tertul·lià, que significa ‘ho crec perquè és absurd’.
S'utilitza per a afirmar que es creu alguna cosa precisament per la seva impossibilitat
botó de pressió
Conjunt de dues petites peces metàl·liques circulars, l’una amb una espiga central i l’altra amb un encaix, les quals, cosides cadascuna en un dels costats d’una peça de vestir, hom fa encaixar a pressió per tal de cordar-la.
També és anomenat tancador de pressió i crec
crac
Onomatopeia per a representar el soroll sec que fa una cosa que es trenca.
Hom la troba també amb totes les altres vocals crec cric, croc, cruc Heu sentit el crac de la pota de la taula
Tina Vallès i López
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1999, es dedica professionalment a la traducció i la correcció, feina que compagina amb la creació literària i collaboracions en mitjans de comunicació, entre d’altres Vilaweb i Paper de vidre , portal literari del qual és coeditora Mantingué els blogs L’aeroplà del Raval 2003-07 i Ganxet sota les pedres 2009-12 És autora dels reculls de contes L’aeroplà del Raval 2006, Un altre got d’absenta 2012 i El parèntesi més llarg 2013, premi Mercè Rodoreda 2012, i de les novelles Maic 2011, La memòria de l’arbre 2017,…
símbol de fe
Cristianisme
Fórmula concisa de la fe cristiana tal com fou expressada per les esglésies primitives, que era primitivament un signe de reconeixement entre cristians.
Part integrant de la litúrgia del baptisme, era lliurat als catecúmens traditio symboli per ésser après i recitat davant el bisbe redditio symboli Les múltiples fórmules pròpies de cada Església s’unificaren vers el segle IV La litúrgia n’ha mantingudes tres el símbol dels apòstols potser ja del segle II, propi de Roma, conservat en el baptisme a Occident i que ha esdevingut una oració popular entre els fidels Crec en un Déu el símbol nicenoconstantinopolità 325-381 —reflex de les lluites trinitàries i cristològiques—, que és la fórmula baptismal oriental, que a partir del…
present
Gramàtica
Temps verbal que expressa l’acció coexistent en l’instant de parlar.
És un temps imperfet, en tant que expressa l’acció en el seu transcurs aspecte , imperfet Pot tenir usos i significacions diversos, com actual T’ho dic seriosament habitual Treballa a la fàbrica descriptiu El seu fill toca molt bé el piano duratiu Sempre es queixa gnòmic Qui va amb un coix al cap de l’any coixeja omnitemporal Els tres angles d’un triangle sumen dos rectes històric Al segle XV sorgeix una nova visió de l’home futur El mes que ve anem a París de manament Tu vens amb mi i prou El present es dona en el mode indicatiu i en el subjuntiu Aquest darrer…
Joan Estruch i Gibert
Joan Estruch i Gibert
© Fototeca.cat
Sociologia
Sociòleg.
Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha publicat, entre d’…