Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
credo
Cristianisme
Paraula llatina, traducció del grec, amb què comencen els símbols de fe de l’Església antiga i que significa la professió de fe catòlica.
El credo cristià és un conjunt d’articles de fe, estructurats entorn del misteri trinitari símbol
credo
Conjunt de les idees bàsiques d’un partit, d’una escola, etc.
credo ut intelligam
Filosofia
Locució que significa ‘crec per a entendre’.
Sant Agustí defensà que el coneixement implica sempre la creença, però no a l’inrevés Aquesta manera d’entendre la fe s’oposa a la idea que la creença es fonamenta en l’absurd
credo quia absurdum
Filosofia
Locució, atribuïda a Tertul·lià, que significa ‘ho crec perquè és absurd’.
S'utilitza per a afirmar que es creu alguna cosa precisament per la seva impossibilitat
Rudolf Hagelstange
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Es dedicà al periodisme Autor d’assaigs i de narracions, es destaca sobretot com a poeta Venezianisches Credo ‘Credo venecià’, 1945, Merseburger Elegie ‘Elegia de Merseburg’, 1950, Lied der Jahre ‘Cant dels anys’, 1962 i Gast der Elemente ‘Hoste dels elements’, 1972 Traduí L’Atlàntida de Verdaguer 1962
Doron Rabinovici
Literatura
Escriptor i historiador austríac d’origen israelià.
Nascut en una família jueva, fou confrontat des de jove amb la història d’Àustria durant el règim nacionalsocialista i l’Holocaust Resideix a Viena Àustria des del 1964 Actiu políticament en l’àmbit de l’antiracisme, és autor, entre altres, del recull de contes Papirnik , les novelles Suche nach M ‘A la recerca de M', Ohnehin ‘Així com així’ i Andernorts ‘Per altra banda’, i el recull d’assaigs Credo und Credit Einmischungen ‘Credo i crèdit Ingerències’ Els seus llibres tematitzen sovint la història d’Àustria des de la Segona Guerra Mundial i la situació dels jueus…
ordinari de la missa
Cristianisme
Successió dels texts invariables de la missa, per oposició al propi, que canvia cada dia o festa.
Hom aplica el nom sobretot a les peces de cant Kyrie , Glòria , Credo , Sanctus i Agnus
Banū Ifrān
Família berber.
Després de la conquesta del nord d’Àfrica pels musulmans, obtingué la sobirania a Tilimsen ~750 tot adoptant el credo kharigita Una branca d’aquesta dinastia sostingué la taifa de Ronda 1039-59
teologia dialèctica
Cristianisme
Nom donat a la teologia, generalment de caire protestant, que insisteix en l’oposició entre Déu i home, fe i raó, etc.
Subratllada per Kierkegaard credo quia absurdum , tingué un representant notable en el primer Karl Barth Com a correctiu de les tendències teològiques racionalistes, el corrent dialèctic és present al llarg de tota la història del cristianisme