Resultats de la cerca

El nom era aplicat pels grecs a tots els sobirans orientals De Grècia passà als emperadors romans segle III i, més tard, als bizantins Als segles XI i XII fou aplicat als fills, germans i gendres de l’emperador amb dret de successió, però des del segle XIII designà els prínceps que governaven províncies semiindependents, com el dèspota de l’Epir Alguns dèspotes subsistiren dins l’imperi turc

Germà del dèspota Miquel I Àngel Comnè, el succeí en el despotat El 1217 vencé l’emperador llatí Pere I de Constantinoble, i el 1224 s’apoderà de Tessalònica i dels dominis d’aquest regne llatí Es féu coronar emperador bizantí de Tessalònica, en rivalitat amb l’emperador de Nicea, conquerí diverses ciutats i volgué apoderar-se de Constantinoble, però fou derrotat per Joan II Asen de Bulgària 1230 i eixorbat El 1246 Tessalònica fou presa per Joan III Ducas Vatatzes, de Nicea, el qual posteriorment féu matar Teodor, que continuava instigant contra seu

Fill de Joan VI, combaté els Paleòleg al costat de l’emperador, que li conferí el despotat de Mistrà Lluità contra la pirateria i féu de Mistrà un centre cultural de primer ordre, molt important per al món grec

Fill de l’emperador Manuel II, succeí el seu oncle Teodor I Sota la seva ègida fou obtinguda la gairebé completa unificació del Peloponès amb l’annexió d’Acaia, així com la major esplendor cultural i artística de Mistràs Protector d’intel*lectuals i humanistes, deixà el poder al seu germà Constantí despotat de Mistràs i es retirà en un monestir

A partir del segle XIII s’anaren formant despotats dins l’imperi bizantí, alguns dels quals foren creats directament per l’emperador, com el de Mistra, i uns altres foren originats per l’anarquia general, com els despotats de Romania o de Trebisonda

La línia de Grècia s’inicià amb Lleonard I Tocco , enviat a Grècia l’any 1357 pel príncep Felip II de Tàrent, perquè conquerís l’Epir Conquerí Acaia, Etòlia i les illes de Lèucada, Cefalònia, Acarnània i Arta i es proclamà duc de Lèucada i comte palatí de Cefalònia Carles I Tocco mort el 1429, duc de Lèucada i comte de Cefalònia i Zacint 1381, es casà el 1388 amb Francesca Acciaiuoli, filla del duc Nerio I d’Atenes que, en morir 1394 li aportà les senyories de Corint i Mègara Hagué de lluitar per l’herència amb el cunyat de la seva muller, Teodor I Paleòleg, dèspota de Mistràs…

En la jerarquia bizantina, el sebastocràtor ocupà el primer grau —fou, per tant, superior al rang de cèsar—, fins que, el 1163, Manuel I creà el nou títol de dèspota

Fill illegítim de Miquel I, a la mort d’aquest 1214 li prengué el poder el seu oncle Teodor I, però el recuperà el 1230 Conquerí part de la Tessàlia i l’illa de Corfú, però en voler ocupar Tessalònica fou vençut per l’emperador Joan III de Nicea i per l’emperador Miquel VIII de Bizanci a Paflagònia 1259, per la qual cosa perdé les conquestes de Macedònia Casà les seves filles Helena i Anna amb el rei Manfred I de Sicília i amb el príncep Guillem II d'Acaia , respectivament El succeí el seu fill Nicèfor I