Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
díedre
Diedre de l’ala d’un avió. En vermell l’ala de l’avió. En blau, projecció ortogonal sobre el pla yz del caire d’atac de l’ala: α és l’angle o díedre de l’ala
© fototeca.cat
Matemàtiques
Conjunt de dos semiplans ( cares
del díedre) limitats per la mateixa recta ( aresta
).
díedre
Transports
Angle que forma la projecció ortogonal del caire d’atac de cada semiala d’un avió sobre un pla perpendicular a l’eix longitudinal, amb el pla format per aquest eix i el transversal; és, doncs, l’angle format per cada semiala i el pla horitzontal.
angle de díedre
Transports
Angle format per un pla de sustentació
d’una aeronau i el pla de simetria de l’aeronau.
angle rectilini d’un diedre
Matemàtiques
Angle format per dues semirectes situades una en cada semiplà del diedre i perpendiculars a l’aresta en un mateix punt.
bisector
Plans bisectors dels quatre díedres formats per dos plans donats que es tallen
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Lloc geomètric dels punts que equidisten dels dos plans costats d’un angle díedre, el qual, per tant, és dividit en dos díedres iguals.
Dos plans no parallels determinen quatre angles díedres, per als quals hom distingeix dos plans bisectors Per a cada díedre, un dels plans bisectors serà interior, i l’altre, exterior Si les equacions cartesianes de dos plans són A 1 x + B 1 y + C 1 z + D 1 = 0 i A 2 x + B 2 y + C 2 z + D 2 = 0, en una referència cartesiana normal, l’equació dels dos plans bisectors dels díedres que aquells determinen és
columna del bauprès
Transports
Cadascuna de les dues peces robustes de fusta, situades a ambdós costats de la contraroda dels velers.
Són dretes i formen un angle díedre amb aquella
angle dièdric
Anglè dièdric i el seu angle rectilini
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Regió de l’espai compresa entre dos semiplans que tenen la mateixa recta (anomenada aresta de l’angle dièdric) com a vora.
Es mesura per l’angle rectilini corresponent al diedre associat
teulada
Teulada de dos vessants,suportada a l’esquerra per una d’un vessant
© Fototeca.cat - M. Manent
Construcció i obres públiques
Coberta d’un edifici o d’una altra construcció feta de teules.
Les teulades poden ésser d’un, de dos o de quatre vessants, segons que siguin constituïdes, respectivament, per un sol pla inclinat, per un angle díedre o per un tetràedre Les teules d’una teulada poden ésser subjectades amb guix o amb morter, o bé, en les teulades seques o teulades en sec , soltes, sense subjectar amb cap adhesiu i mantingudes fixades per llur pes i per la pressió del conjunt
plegadora
Tecnologia
Premsa que doblega planxes metàl·liques segons una aresta de plegatge, recta, i gairebé sense radi de curvatura.
Es compon d’un sòlid bastiment de fosa que suporta una matriu intecanviable d’una longitud de fins a cinc metres i a vegades més, collocada entre els dos muntants vericalas que guien el punxó —que té igual longitud que la matriu—, el qual baixa impulsat generalment per una bateria de cilindres hidràulics Segons que sigui la forma de la matriu, així resultarà l’obertura del díedre que formarà la xapa un cop plegada
garrot
Construcció i obres públiques
Aresta del díedre que formen els aiguavessos d’una mansarda.