Resultats de la cerca

Estudià a Viena i a Ginebra, on des del 1892 fou professor del conservatori Ideà un mètode de gimnàstica rítmica ‘eurítmica’ per a infants, basat en la música Juntament amb el psicòleg Édouard Claparède, l’estengué per tot el món El 1910 fundà l’institut Jaques-Dalcroze a Hellerau Dresden, i més tard n'obrí un a Ginebra, que dirigí fins a la mort Deixà obres teòriques, com L’éducation par le rythme 1907, i òperes, com Sancho Panza 1897, concerts, cançons, etc Joan Llongueres i Badia, deixeble seu, n'introduí el mètode a Catalunya

Punt de confluència de la música litúrgica llatina i la germànica, Suïssa tingué importants centres musicals, com el monestir de Sankt Gallen, on l’ús dels neumes donà pas a l’estudi de nous mètodes de notació, i els monestirs d’Einsiedeln, Engelberg, etc ja als segles X i XI hi hagué importants tractadistes teòrics, com Ermannus Contractus La música profana de tipus trobadoresc minnesänger també es desenvolupà en aquesta època La fabricació d’orgues esdevingué, als segles XIV i XV, de fama europea L’auge de la música religiosa durant el Renaixement donà pas a una etapa d’empobriment, arran…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí…

Compositor de formació autodidàctica, fou deixeble de l’Escola dels comtes de Perala L’any 1890, amb setze anys, fou membre fundador juntament amb el seu germà Miguel de la cobla La Principal de Peralada —que obtingué grans èxits a Barcelona, a París i a Londres—, on també fou intèrpret de tible i violinista Poc després n’assumí la direcció artística i hi ocupà el lloc de segon fiscorn Des del 1894 mostrà dots de compositor en els diversos gèneres que la cobla oferia, i a partir del 1900, influït pels orfeonistes, presentà un estil més elaborat de sardana, que feu de pont vers l’anomenat…