Resultats de la cerca

Influït per DHLawrence, el qual conegué, és autor de nombrosos contes curts i de novelles situats a Galles, en els quals palesa un humor sarcàstic La seva obra inclou, entre d’altres, The Things Men Do 1936, The Trip to London 1946 i Nobody Answered the Bell 1971

Vida Format musicalment al Royal Manchester College of Music 1952-56 —on fundà amb alguns condeixebles el  New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus— i a la Universitat de Manchester 1952-57, algunes de les seves obres, com la Sonata per a trompeta i piano 1955, estrenada a Liverpool el 1956, foren conegudes ben aviat per alguns dels membres més destacats de l’avantguarda musical britànica Deixeble de Goffredo Petrassi a Roma, la seva gran aportació a l’escena europea és l’ús que fa de material provinent de la música antiga…

Arribà a Catalunya el 1921 i féu amistat amb Josep Pla, Carles Riba, Marià Manent, etc Residí molts anys al Maresme i a la Costa Brava Divulgador de temes històrics i psicològics, fou oficial durant la Segona Guerra Mundial i corresponsal a Espanya durant la guerra civil Publicà, entre d’altres obres, Dancing Catalans 1927, Behind the Spanish Barricades 1936, Gatherings from Catalonia 1953 i Sex, Sin and Sanctity 1963 Durant la guerra civil organitzà la tramesa periòdica de queviures per a una dotzena d’escriptors catalans, de diverses ideologies

Més de cent artistes internacionals de diferents disciplines hi acudiren per explorar el potencial creatiu de la noció de destrucció, amb happenings , performances , lectures de poesia i conferències Amb això es volia treballar la noció de destrucció en l’àmbit social Entre els participants destacaren Wolf Vostell, Ivor Davies, Hermann Nitsch, Yoko Ono i John Latham, entre d’altres Amb motiu d’aquest esdeveniment, el diari Art and Artists' publicà el mes abans un número especial “Auto Destructive”, en el qual inclogué articles de molts dels artistes participants

Estudià filologia i llengües modernes Amplià estudis a Mèxic, on es relacionà amb els intellectuals catalans exiliats, entre els quals Ferran de Pol, que esdevindria el seu marit i amb el qual s’installaria a viure a Arenys de Mar el 1948 Collaborà a diverses publicacions Tele-Estel , Serra d’Or , La Vanguardia , etc, i promogué el coneixement mutu entre Galles i Catalunya Traduí al català novelles de Saunders Lewis i de Tegla Davies, i al gallès obres de Ferran de Pol i rondalles catalanes Posteriorment, alternà la seva residència entre Catalunya i Galles on, vinculada al Playd…

El 1912 H Monro obrí una botiga de poesia Poetry Bookshop i redactà la revista Poetry and Drama Georgian Poetry 1911, la primera d’una sèrie de cinc antologies, reunia els noms d’Abercrombie, Bottomley, Brooke, Davies, Drinkwater, Flecker, Gibson, Masefield, Monro, Shanks, Stephens, Turner i Squire Els volums successius s’obriren, sense cap criteri rígid, a poetes anglesos antics i moderns Calia abolir els convencionalismes i la limitació d’argument, expressar lliurement els sentiments, acceptar els impulsos de la pròpia natura i donar un sentit personal a les coses a tots els…

Estudià al Royal Manchester College of Music 1945 i, essent encara estudiant, formà part del New Music Manchester Group , interpretant la seva pròpia música, així com obres de M Davies Debutà el 1956 substituint un pianista indisposat, la qual cosa feu que interpretés gairebé a vista el Concert núm 2 de J Brahms L’any següent debutà amb l’Hallé Orchestra Juntament amb V Ashkenazy, el 1962 guanyà el primer premi del Concurs Čajkovskij de Moscou El seu repertori fou molt ampli, però destacà sobretot com a intèrpret d’obres del període romàntic, especialment de F Liszt i de F Busoni…

Fundada el 1958 pel violinista i director d’orquestra Neville Marriner , pren el seu nom de l’església londinenca on començà la seva activitat concertística Centrada inicialment en el barroc Bach, Händel, Purcell, Vivaldi, etc i el classicisme Mozart, Haydn, amb el temps amplià el repertori, que abasta fins a la música contemporània, i són diversos els compositors actuals, especialment britànics William Walton, Richard Bennett o Maxwell Davies que li han dedicat composicions Neville Marriner en fou director musical fins el 2011, que fou succeït per Joshua Bell N’han estat també…

Els seus inicis professionals daten de la meitat de la dècada dels setanta, al costat del grup de jazz-rock progressiu Música Urbana Pioner del flamenc fusió, fou un dels pioners a l’hora de crear un llenguatge per al baix elèctric dins el context del flamenc La seva carrera va associada als noms dels grans del jazz i del flamenc internacional, com Chick Corea, Quincy Jones, Miles Davis i Paco de Lucía Chick Corea s’interessà per aquesta faceta i el contractà, l’any 1983, per a una gira i l’enregistrament d’un disc El 1994 rebé el premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya en la…

Estudià a l’escola universitària de Madrid i treballà amb Jørn Utzon a Dinamarca 1961-62 Fou catedràtic a les escoles d’arquitectura de Barcelona 1971-81 i Madrid 1981-84 i, el 1985, president del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard De les seves obres destaquen els habitatges Urumea, a Sant Sebastià 1969-71, l’edifici de Bankinter a Madrid amb R Bescos, 1973-76, el nou ajuntament de Logronyo 1973-81, el Museu d’Art Romà de Mèrida 1980-86, l’ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid 1984-92, la seu del Collegi d’Arquitectes a Tarragona 1985-92, l’edifici de l’Illa Diagonal…