Resultats de la cerca

Partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent La justificació del terme i l’actitud partien de la teoria de Giambattista Vico sobre els fluxos i els refluxos de la història, l’estudi de Montesquieu sobre la grandesa i la decadència de l’imperi Romà i la inquietud rousseauniana de retrobar l’estat de natura primitiva El decadentisme comportava sentiments d’inseguretat, cansament, tedi byronià i afecció a la mort, propis del Romanticisme, i centrava l’atenció en les cultures exòtiques i antigues l’hellenisme i el darrer període de l’imperi Romà…

L’antic terme de Paganell nom derivat del llatí pagus és esmentat des del 1175 com a possessió dels Anglesola L’església de Sant Pere de Paganell donà nom a la partida actual, al S del terme, i era possessió, almenys des del segle XIII, del monestir de Santa Cecília de Montserrat, que hi establí el priorat benedictí de Sant Pere de Paganell els priors són coneguts des del 1347 després de la guerra contra Joan II, l’abat envià un visitador per reorganitzar el priorat, ja decadent, i refer el culte Decadent el 1472, era en plena ruïna a mitjan s XVI Al llarg del segle XVII…

És conegut com a autor de quaranta-dues faules en versos elegíacs, escrites en un llatí decadent, que tingueren gran difusió a l’edat mitjana

Fou visir del califa fatimita al-Mustanṣir Malgrat la pèrdua de Damasc 1076 davant els turcs, donà l’última flamarada de vitalitat a la ja decadent dinastia

Comprèn diverses fases la de basket maker segle I aC-segle V, basket maker modificada segles V-VII, pueblo formativa segles VII-XI, pueblo clàssica segles XI-XIV, pueblo decadent segles XIV-XVIII i pueblo recent segles XVIII-XX

El 1916 es traslladà a París Treballà també als EUA, Bèlgica, Itàlia i l’Índia La seva pintura, d’un aristocratisme sensual i decadent, actualment poc estimada, assolí fama mundial Retratista de prestigi, en les seves teles representà personalitats importants dels anys vint

Amic dels pintors cubistes, arribà a París el 1910 i s’interessà per la pintura impressionista Formà part de la primera escola de Ceret Creà un art de ritme precís, de colors vius i amb un deix decadent i sensual en retrats i natures mortes

Fundador, amb Jean Moréas i Paul Adam, de la revista “Le Symboliste”, és el poeta i teòric del vers lliure Le vers libre, 1912, de la sensibilitat decadent, traduïda a Palais nomades 1887 Amb Le livret d’images 1897 s’orientà cap al sentiment popular i discretament nacionalista