Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
dedicatòria
Literatura
Homenatge de l’autor d’una obra a una altra persona per mitjà d’una menció al començament del llibre.
La dedicatòria pot ésser per ella mateixa gènere literari, derivat del costum dels antics escriptors d’homenatjar les persones que els protegien o de sollicitar-los favors En altres ocasions ha estat incorporada al text tot fent la lloança de l’homenatjat i àdhuc de la seva nissaga, com al segon cant de l' Orlando furioso d’Ariosto Són típiques les dedicatòries epistolars, com la de Cervantes al comte de Lemos que encapçala el Quixot
dedicatòria
Escrit amb què hom dedica a algú un llibre, una fotografia, etc.
Regiment de la cosa pública
Història
Part del llibre Dotzè de Lo Crestià de Francesc Eiximenis, escrit probablement en 1384-85 per als jurats de València: fou clavat a la taula de la sala del consell de l’ajuntament de València per guiar els regents de la ciutat.
L’autor hi descriu detalladament el cos místic, o societat jeràrquica que forma la base de la vida medieval, amb exemples dels autors clàssics i patrístics La carta dedicatòria és una descripció de les belleses de València
Miquel Berenguer de Barutell
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Aplegà i feu imprimir per Carles Amorós l’obra literària del seu cosí, Francesc Moner i de Barutell Barcelona 1528, amb una dedicatòria —en castellà— al duc Ferran Folc de Cardona, en la qual feu un esbós biogràfic de l’autor
Fàfila I d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (737-739).
Fill i successor de Pelagi Casat amb Froiluba, fundà amb ella l’església de la Santa Cruz a Cangas de Onís, aleshores residència reial, on hi ha encara la inscripció dedicatòria Morí, sembla, en una cacera Els seus fills, menors d’edat, no el pogueren succeir
Galceran de Cardona i de Requesens
Filosofia
Humanista.
Fill del governador de Catalunya, Pere de Cardona i Enríquez, i de Joana de Requesens Home d’armes i amic de les lletres clàssiques, formà part, com Joan Boscà i Garcilaso de la Vega, de l’exèrcit imperial que obligà Solimà a retirar-se de Viena 1532 De tornada, anà a les corts de Montsó 1533 en el seguici de Carles V, del qual era coper Martí Ivarra li adreçà una dedicatòria a l’edició de la Crònica de Pere Tomic 1534, on l’anomenà “llum” dels ducs de Cardona
Jaime Chávarri de la Mora
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Abans del seu primer llargmetratge professional, Los viejos escolares 1974, havia dirigit diversos films en formats subestàndards Amb El desencanto , paràbola documental entorn de la família Panero, demostrà una notable capacitat tècnica Altres films seus són A un Dios desconocido 1977, Dedicatoria 1980, Las bicicletas son para el verano 1984, Las cosas del querer 1989, Las cosas del querer, segunda parte 1993, Besos para todos 2000, El año del diluvio 2004, Camarón 2005, etc El 2007 collaborà també en el muntatge teatral collectiu Estriptis amb M Gas, S Picó i altres
Joan Company
Cristianisme
Hebraista i classicista.
El 1752 ingressà a la Companyia de Jesús Essent estudiant de teologia a Barcelona escriví 1760 una interessant epístola sobre temes hebraics i féu, en hebreu, una dedicatòria al bisbe Ascensi de Sales que figura entre els preliminars de l’episcopologi de Barcelona de Mateu Aimeric Professor de filosofia, amb el seu germà Francesc, al collegi de Monti-sion de Mallorca, escriví uns Rudimenta linguae graecae el 1767, any que hagué d’exiliar-se a causa del decret d’expulsió dels jesuïtes Establert a Ferrara es dedicà principalment a l’apostolat directe entre els nombrosos jueus de la…
Joan Lacavalleria i Dulac
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Llatinista i lexicògraf.
Doctor en drets Fill del mercader i impressor Pere Lacavalleria , fou batejat a Barcelona el 2 de desembre de 1640, tal com ell mateix feu constar en el seu opuscle Allegacions en dret 1680 Antoni Lacavalleria, germà seu, imprimí les seves dues obres Gazophylacium catalano-latinum Barcelona 1696, per ajudar a la traducció del català al llatí, en la qual treballà vuit anys i incorporà molta terminologia cientificotècnica L’obra supera, tant en l’aspecte científic com en la riquesa lèxica i fraseològica, els diccionaris publicats fins aleshores Publicà encara una Bibliotheca Musarum Barcelona…
,