Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Pere d’Espens
Història del dret
Jurista i comentador dels Usatges.
Era catedràtic de la Universitat de Lleida i jutge El 1312 fou un dels dos comissaris que defensaren els drets de Jaume II de Catalunya-Aragó damunt la Vall d’Aran, en el litigi amb els representants de Felip IV de França
Le Sillon
Història
Moviment polític i social francès, d’inspiració cristiana, fruit de la fusió (1899) del moviment creat per Marc Sangnier entorn del Bulletin de la Crypte (1893) i del grup que publicava Le Sillon (1894).
Marc Sangnier en fou el principal impulsor Els sillonistes defensaren la participació dels catòlics en l’acció política, en un sentit demòcrata i pluralista, i a partir del 1904 publicaren L’Éveil Démocratique Com a conseqüència de la condemna de Pius X 1910, efectuada en un context de lluita antimodernista, el moviment es dissolgué
Club des Feuillants
Història
Societat francesa de l’època de la Revolució formada pels elements moderats del club dels Jacobins.
El nom provenia del fet de reunir-se al que havia estat convent dels feuillants orde cistercenc originari de l’abadia de Feuillant, a la Gascunya Els seus membres principals foren La Fayette, Bailly, Duport, Sieyès i Barnave Defensaren la constitució del 1791 i la reialesa, i formaren la dreta de l’assemblea legislativa
Barba-rossa

Barba-rossa
© Fototeca.cat
Història
Pirata turc.
Obtingué l’usdefruit de les costes de Tunísia i de l’illa de Gerba a canvi d’una mena de tribut pagat a la dinastia hàfsida Les forces mallorquines defensaren Bugia del seu atac 1515 L’any següent conquerí Alger i Tilimsen Per corrupció del seu nom hom l’anomenà Barba-rossa , bé que aquesta denominació fou aplicada principalment al seu germà i lloctinent Hayr al-Dīn
Bernat de Roudor
Història
Cavaller de la Companyia catalana d’Orient, originari, segons el cronista Muntaner, de la comarca del Llobregat.
El seu nom apareix també com a Berenguer Era a Adrianòpolis quan Roger de Flor hi fou assassinat 1305 Dels mil tres-cents catalans que hi moriren, ell, Ramon Alquer i Ramon de Tous foren els tres únics supervivents Refugiats en un campanar, es defensaren tan heroicament que es guanyaren el respecte dels bizantins i Miquel Paleòleg els perdonà la vida Rubió i Ors dedicà a Roudor un poema
doctrinarisme
Història
Sistema polític que proposava el compromís entre el poder reial i la sobirania popular, a començament del s XIX.
Difós a França a partir del 1815, pretenia d’establir un govern constitucional que equilibrés la llibertat i l’autoritat, la monarquia i el règim representatiu Formulada la teoria per Royer-Collard, el grup polític a què donà lloc desaparegué el 1848 Els doctrinaris espanyols durant els regnats d’Isabel II i d’Alfons XII defensaren la propietat privada, la primacia de l’ordre públic i el respecte a les classes dirigents
quadra de Vallalta
Història
Antiga quadra centrada a la desapareguda Torre de Vallalta.
Aquesta força, castell o torre de Vallalta, documentada al final del segle X, dominava el pas de la vall de la parròquia de Sant Feliu, al vessant més meridional del massís del Montnegre Maresme El senyors naturals de la quadra, segons Costa i Turell, foren els Goscons, els quals defensaren els seus drets senyorials de les pretensions dels Sesagudes primer i dels Cabrera posteriorment A mitjan segle XIII aquesta jurisdicció passà als Arquer, que tenien com a senyors majors els vescomtes de Cabrera
Brāhmo-samāj
Moviment religiós de reforma, fundat a Calcuta el 1828 per Ram Mohan Roy.
Partint del convenciment que totes les religions són idèntiques en el fons, aspiraven a una religió sincretista que volia recollir els elements essencials de l’hinduisme, de l’islamisme i del cristianisme Els seus membres s’adheriren a la creença en un déu suprem i personal i en la immortalitat de l’ànima, i defensaren la necessitat d’un culte públic Propugnaren una sèrie de reformes socials El 1886 es produí una escissió entre els conservadors, que intentaven un retorn a l’hinduisme, i els progressistes, que continuaren la política de reforma social
Primer Congrés Universitari Català
Assemblea de professors, estudiants i intel·lectuals catalans celebrada a Barcelona del dia 31 de gener al 2 de febrer de 1903 per a tractar de l’organització d’una universitat catalana autònoma.
Hi assistiren 1 280 congressistes, i la presidí Jaume Algarra i Postius, que havia estat secretari de la comissió organitzadora formada pel Centre Escolar Catalanista, l’Agrupació Escolar Catalanista Ramon Llull, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i la Federació Escolar Catalana Defensaren les ponències Cebrià de Montoliu, Eugeni d’Ors, Domènec Martí i Julià i Josep Bertran i Musitu, entre d’altres, i hi tingueren una intervenció destacada Lluís Domènech i Montaner, Joan Bardina i Joaquim Casas i Carbó Hom hi acordà la creació dels Estudis Universitaris Catalans , i…
hebertista
Història
Seguidor de J.R.Hébert.
Els hebertistes constituïren l’ala radical dels jacobins i controlaren el Club dels Cordeliers, i la major part de les societats populars Foren hebertistes destacats PGChaumette, JNPache, JBN Bouchotte, FNVincent, CPHRonsin, AFMomoro i ACloots, entre altres Aprofitant la influència en la Comuna, defensaren la taxació i la requisa de les provisions, contra els acaparadors i contra els rics, envers els quals propugnaren una política de terror Sota la seva pressió foren votades diverses lleis —la dels suspectes i la dels màxims 1793— i fou instituït el culte a la Raó Havent…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina