Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
defensor | defensora
Dret processal
Advocat designat, d’ofici (advocat d'ofici) o lliurement, per a la defensa dels interessos d’una persona o entitat en un procediment judicial.
defensor | defensora
Dret processal
Advocat designat per a la defensa del processat o encartat.
defensor civitatis
Història
Funcionari que tenia encomanada la protecció jurídica dels habitants de la ciutat, especialment dels humils.
També és anomenat defensor plebis Aparegué a l’imperi Romà al s IV Era designat pel prefecte i formava part de la cúria municipal Com tots els càrrecs, degenerà, amb el temps, en un nou opressor del poble per les seves exaccions D’aquí ve que el càrrec passés als jutges i comtes, i encara posteriorment fou assumit pels bisbes El càrrec i la funció desaparegueren al s VIII
Defensor fidei
Història
Títol atorgat pel papa Lleó X (1521) a Enric VIII d’Anglaterra com a recompensa pel fet d’haver combatut Luter en l’opuscle Assertio septem sacramentorum (‘Reafirmació dels set sagraments’).
En produir-se el cisma anglicà 1538, Pau III privà Enric VIII del títol, que continuà essent, però, una prerrogativa de la Corona
advocat defensor | advocada defensora
defensor judicial
Dret civil
Persona designada pel jutge per a representar els interessos dels menors no emancipats en aquells judicis en els quals llurs interessos són incompatibles amb els de llurs pares.
defensor del vincle
Dret canònic
Eclesiàstic que en les causes sobre l’existència del vincle de la sagrada ordenació o del matrimoni té la missió de proposar i exposar tot allò que raonablement pugui ésser adduït contra la nul·litat o la dissolució.
defensor del poble
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, alt comissionat de les corts generals, designat per aquestes i només responsable davant d’elles, que té per missió defensar els drets dels ciutadans i que, amb aquesta finalitat, supervisa l’activitat de l’administració civil i militar.
Aquesta figura jurídica apareix per primera vegada a la Constitució del 1978 i el seu primer antecedent en dret comparat és l'ombudsman, a Suècia, país on es creà aquesta institució Les seves competències més destacables són suggerir modificacions legislatives i de criteris d’actes que emanin de l’administració, formular advertiments sobre els deures dels funcionaris i interposar recursos d’inconstitucionalitat i empara
defensor del poble europeu
Dret administratiu
Figura jurídica que vetlla per preservar els drets i les llibertats dels ciutadans europeus, les queixes dels quals recull i vehicula, enfront de les institucions europees, llevat del Tribunal de Justícia.
És designat pel Parlament Europeu per la durada d’una legislatura Fou creat pel Tractat de Maastricht 1992 El primer a ocupar aquest càrrec fou el finlandès Jacob Söderman 1995-2003, seguit per Nikiforos Diamanduros 2003-13, Emily O’Reilly 2013-25 i Teresa Anjinho des del febrer del 2025 Té oficines a Estrasburg i Brusselles, i admet la recepció de queixes en català
promotor de justícia
Dret canònic
En els tribunals eclesiàstics, defensor del dret eclesiàstic, nomenat pel bisbe.
La seva presència és indispensable en les causes penals i en les contencioses en què es trobi implicat el bé públic, i ell i el defensor del vincle constitueixen el ministeri públic