Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
dejecció
Geomorfologia
Conjunt de materials rocallosos acumulats per l’acció dels fenòmens externs de la terra (corrents fluvials, vents, etc), o pels interns (volcans).
Els torrents formen els cons de dejecció con de dejecció Les dejeccions volcàniques engloben la lava fosa i les partícules sòlides bombes, lapillis o cendres
biogàs
Química
Tecnologia
Barreja de gasos produïts per la fermentació anaeròbica o digestió de la biomassa, amb una composició aproximada de metà (54-70%), diòxid de carboni (22-45%), nitrogen (0,5-3%), hidrogen (1-10%) i petites proporcions de monòxid de carboni, oxigen i àcid sulfhídric.
El poder calorífic oscilla entre 5,5 i 7 kWh per metre cúbic segons la concentració de CO 2 El gas obtingut de les dejeccions ramaderes, fonamentalment de porcs, però també d’altres animals, s’empra com a font d’energia en les mateixes explotacions ramaderes o també per a moure vehicles degudament condicionats un cop eliminats tant els composts corrosius com els no combustibles Les noves tecnologies utilitzades, i també la millor adaptació dels motors, han fet que es torni a considerar seriosament aquesta opció per a reduir els problemes generats per la gran quantitat de residus…
niu
Niu de griva cerdana
© Fototeca.cat
Biologia
Ornitologia
Construcció que fan la majoria dels ocells per pondre-hi els ous, covar-los i criar-hi els pollets.
Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells mateixos, però —ultra els…
purí
Biologia
Zootècnia
Líquid que s’escola del femer.
Procedeix sobretot de l’orina dels animals domèstics estabulats, més o menys diluïda en aigua i barrejada amb femta És un adob pobre en àcid fosfòric, però de contingut apreciable en nitrogen i en potassi Hom l’anomena també purina La major part del purí que es produeix a Catalunya procedeix del bestiarporcí, perquè és un sector molt important L’any 2009, amb gairebé 7 milions de caps deporc, representà quasi el 30% de la producciófinal agrària Aquest mateix any es produïren 1,3milions de tones de carn de porc, que generarencom a subproducte uns 18 milions de m3 de puríEl contingut d’aigua…
diarrea coleriforme
Patologia humana
Diarrea aguda en què es produeixen dejeccions seroses, acompanyades de vòmits i col·lapse; és pròpia del còlera i d’altres estats morbosos que cursen amb diarrea semblant a la del còlera.
adob
adob natural d’origen argànic
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten calci, el…