Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
adelerar-se
Obrar amb deler.
Teopomp
Historiografia
Retòrica
Historiador i rètor grec, deixeble d’Isòcrates.
Exiliat pels seus sentiments oligàrquics, viatjà molt i freqüentà la cort de Filip II de Macedònia, la d’Alexandre i, a Egipte, la de Ptolemeu Intervingué en la polèmica dels partidaris d’Isòcrates contra Plató Contra l’ensenyament platònic , però excellí, sobretot, en el camp de la historiografia les Històries hellèniques , continuació de l’obra de Tucídides del 411 al 394 aC, i les Històries filípiques , explicació del regnat de Filip II Pel seu deler de donar unitat a la història contemporània entorn d’una personalitat dominant, l’obra de Teopomp representa un dels esforços…
la Ilíada
Literatura
Títol amb què és conegut un dels dos poemes èpics atribuïts a Homer.
Consta de més de quinze mil hexàmetres, dividits en vint-i-quatre cants o llibres, i té per tema la ira μῆνις d’Aquilles i les seves conseqüències Desposseït d’una captiva per Agamèmnon, cap de l’exèrcit aliat grec que bloca Troia per rescatar Helena, Aquilles es retira a la tenda La seva absència ocasiona desastres terribles als grecs, però ell no consent a reprendre les armes fins que, occit el seu amic Pàtrocle per Hèctor, cap dels troians, sent deler de revenja Dona mort a Hèctor, i l’obra fineix amb els funerals d’aquest i els de Pàtrocle Poema basat en un fet històric…
Dieter Wellershoff
Literatura alemanya
Escriptor i crític literari alemany.
Combaté durant la Segona Guerra Mundial com a voluntari decisió que després rebutjà a l’exèrcit del Tercer Reich en una divisió cuirassada al front de l’est El 1944 fou ferit greument i, després d’uns quants mesos d’hospitalització i d’un any d’internament en un camp de presoners, es reintegrà a la vida civil i completà els estudis Després de graduar-se a la Universitat de Bonn, fou editor a l’editorial Kiepenheuer & Witsch KiWi de Colònia, on s’estabí Des del 1981 visqué exclusivament de la creació literària Els anys seixanta participà en les activitats del Grup 47 i fou impulsor de l’…
Marc Ulpi Trajà

Cap de Marc Ulpi Trajà, al museu de Sousse
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (98-117).
Nascut a Hispània, d’una família pertanyent a l’ordre senatorial Recorregué normalment els diversos graus de la carrera dels honors i obtingué el consolat 91 a trenta-vuit anys General de professió — molt popular entre les legions occidentals i legat de la Germània Superior — , fou adoptat per Nerva 96, i el succeí a la seva mort 98 Un dels seus principals collaboradors havia estat el seu conterrani Licini Sura Plini el Jove fou després un dels seus assessors Amb Trajà entrava al Palatium l’element itàlic provincialitzat fou el primer provincià — bé que d’antiga soca itàlica — a atènyer la…
Tomàs Garcés i Miravet
Literatura
Música
Història del dret
Escriptor i advocat.
Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona El 1919 fundà l’efímera revista Mar Vella i, posteriorment, collaborà a La Publicidad i després a La Publicitat , on signava sovint Ship-Boy Escriví també a Revista de Poesia , Revista de Catalunya i La Revista Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia El seu primer llibre, Vint cançons 1922, amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l’aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, installat en el Noucentisme, entre Carner i Riba L’adjectiu…
, ,
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…