Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
delictiu | delictiva
Delictuós.
abigeat
Dret penal
Furt de bestiar.
Existia com a figura delictiva autònoma en dret penal antic, i es conserva en alguns països d’Amèrica
apologia del delicte
Dret penal
Apologia de fets il·lícits o dels culpables d’aquests, considerada per la doctrina com una forma atenuada d’ inducció
i, per això, sancionada, sovint, per les legislacions.
L’apologia només serà delictiva com a forma de provocació i també si, pel seu caràcter i les circumstàncies, constitueix una incitació directa a cometre un delicte En les lleis penals espanyoles l’apologia del terrorisme i dels terroristes té la consideració de delicte autònom, específicament tipificat i penalitzat
Cesare Lombroso
Antropologia
Metge i antropòleg italià.
Intentà d’aplicar a la psiquiatria i a la criminologia la metodologia positivista A Genio e follia 1864 descriu la condició del geni com una degeneració d’origen neuròtic afí a la bogeria, a la qual pot conduir alguna vegada A L’uomo delinquente 1876 descriu les característiques físiques de l’arquetip del delinqüent i afirma que tant aquestes com la conducta delictiva són predeterminades per factors congènits
acte morbós
Qualsevol dels actes anormals que realitzen els malalts mentals.
Els actes morbosos tenen un valor diagnòstic i molt sovint són l’únic element d’informació que té a l’abast el psiquiatre, sobretot amb certs malalts difícils d’interrogar D’altra banda, hi ha una sèrie d’individus amb anomalies de caràcter o d’afectivitat que només a través d’aquests actes manifesten llur desordre psíquic Una acció delictiva o simplement desusada pot constituir la primera manifestació d’un trastorn mental que fins aquell instant era completament ignorat
rapte
Etnografia
Art
Dret penal
Antic delicte consistent en la sostracció d’una dona contra la seva voluntat i amb intencions deshonestes.
El consentiment que en una menor de 12 anys no té valor constituïa el rapte impropi o seducció Com la violació o l'estupre, que formava part dels delictes contra la llibertat i la seguretat En cas de desaparició de la raptada, hi havia presumpció d’assassinat Únicament l’home era considerat autor material del rapte la dona podia ésser considerada còmplice o inductora Com a figura delictiva deixà d’existir amb l’entrada en vigor del codi penal actual 1996 En algunes cultures primitives, el rapte, real o simulat, forma part de les cerimònies nupcials La literatura, l’art i la…
desistiment
Dret penal
Renúncia a la continuació de l’acció delictiva.
Quan és voluntària eximeix de responsabilitat criminal, bé que aquesta responsabilitat subsisteix respecte als fets punibles acomplerts abans del desistiment del delicte
assassinat
Dret penal
Homicidi qualificat per la concurrència de determinades circumstàncies agreujants.
El defineixen així, per exemple, les legislacions de França, Bèlgica, Hongria, Holanda, Suècia, Noruega, Anglaterra, Espanya, etc Altres sistemes legislatius, contràriament, no consideren l’assassinat com a figura delictiva especial, sinó simplement com a forma agreujada de l’homicidi Itàlia, Portugal, Mèxic, Argentina, Brasil, Veneçuela, etc Finalment, n'hi ha que ignoren l’assassinat com a delicte especial i com a homicidi agreujat i només fan esment de l’homicidi en general Dinamarca, Polònia, etc En la legislació espanyola pot ésser subjecte d’aquest delicte qualsevol persona…
inducció
Dret penal
Delicte consistent a induir algú perquè cometi una acció delictiva o deixi d’acomplir-ne una altra l’omissió de la qual és també delictiva.
Hom considera l’inductor com a autor formal del delicte i l’induït com a simple autor material
antijuridicitat
Dret penal
Característica que hom exigeix d’una acció per poder-la considerar delictiva.
Segons la concepció tecnicojurídica, el delicte és fonamentalment una acció típica, antijurídica i culpable La tipicitat pressuposa la correspondència entre el fet i la descripció legal del tipus delictiu la culpabilitat implica una voluntarietat conscient o una imprevisió inexcusable per part del subjecte, mentre que l’antijuridicitat és referida a un judici valoratiu de l’acció en el sentit de la seva desaprovació pel dret Per manca d’antijuridicitat, per exemple, una lesió corporal causada o uns danys ocasionats podran no resultar delictius, encara que el fet sigui en principi definit com…