Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
alfàbrega de fulla menuda
Botànica
Planta de la família de les labiades, semblant a l’alfàbrega, però de fulles menudes i aroma poc intens.
S'usa sovint per a delimitar la gespa dels jardins
citerior
Geografia
Història
Situat deçà, que és més ençà.
Els romans empraren aquest mot per a delimitar àrees geogràfiques, en contraposició a ulterior Així, donaren la denominació de citerior a la Gàllia Cisalpina i a la Hispània del costat d’ací de l’Ebre
separador
Electrònica i informàtica
Caràcter de control o símbol que es fa servir per a delimitar una dada elemental.
Hom empra els espais i els signes de puntuació, però també caràcters i símbols addicionals, atesa la gran varietat i complexitat de l’organització de les dades en un sistema informàtic
Gustav Nachtigal
Geografia
Història
Viatger i explorador alemany.
El 1863 deixà la medicina militar per seguir les forces del bei de Tunis en una expedició contra tribus rebels El 1869, des de Trípoli, arribà a Fezzān i s’endinsà en el Tibesti Tornà a Bilma, assolí Kuka, explorà les ribes del Txad i les comarques veïnes, després anà a Egipte i tornà a Europa 1875 Morí durant l’expedició encarregada de delimitar els territoris adquirits pel seu país a l’Àfrica Occidental Escriví Sahara und Sudan , publicat pòstumament, en 1879-89
jaciment d’Adarró

Restes del poblat ibèric i romà d’Adarró, a Vilanova i la Geltrú
© Fototeca.cat
Història
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic integrat per restes ibèriques i romanes a Vilanova i la Geltrú (Garraf), que pren el nom d’una antiga quadra.
El poblat ibèric, encara per delimitar, fou habitat entre els segles IV-II aC Alguns estudiosos l’identifiquen amb la Subur a la qual fa referència Pomponi Mela Pel que fa a la villa romana, fou construïda al final del segle I aC i romangué en ús fins als segles V-VI dC Una inscripció informa del nom d’un dels seus propietaris Gai Clodi Emilià, membre d’una família eminent de Tàrraco Tocant al mar hi ha les restes de la torre d’Adarró , de caràcter defensiu des del segle XVII fou anomenada de Sant Gervasi , nom de l’ermita construïda al seu costat
tipus de dades
Electrònica i informàtica
Classe de dades caracteritzada per un conjunt de valors possibles, que poden ésser estructures de dades, i les operacions que els poden ésser aplicades.
La majoria de llenguatges de programació imperatius ofereixen uns tipus de dades bàsics i eines per a construir-ne de nous Els tipus bàsics més habituals oferts són, entre d’altres els enters, definits per un conjunt de valors enters, positius i negatius, dins un cert interval, i les operacions aritmètiques bàsiques el caràcter, definit pel conjunt de caràcters del codi intern usat generalment l’ASCII estès, i les operacions de comparació i el real o flotant, definit per un conjunt de valors reals amb coma flotant, dins un cert interval i amb determinada precisió, i les operacions…
esparriot
Folklore
Personatge, generalment estrafet i grotesc, que obre pas al seguici de la imatgeria festiva entre els curiosos que van a presenciar-lo.
La seva funció essencial és la de delimitar l’espai suficient perquè els gegants i la resta d’entremesos puguin ballar i exhibir-se Es tracta d’una persona disfressada amb una màscara o capgròs, que li cobreix la cara, i amb un vestit estrafolari, i generalment armat d’algun element que utilitza per a aconseguir el seu objectiu, ja siguin unes xurriaques, un fuet o bé fins i tot una bufeta d’animal inflada Sobresurten per la seva singularitat els capgrossos esparriots Lligamosques d’Olot Garrotxa —ja documentat el 1809 i amb antecedents que es remunten al 1673—, Merma de Vic…
parada nupcial
Etologia
Conjunt d’actituds i emissions sonores (generalment vocals) que precedeixen l’acoblament o la formació de parella.
Entre els ocells, poden ésser executades només pel mascle en el cas de les espècies en què només ell té el plomatge brillant o canta o bé pel mascle i la femella quan no hi ha dimorfisme sexual ben marcat o quan la femella és molt semblant a les femelles d’espècies pròximes Les parades nupcials tenen com a finalitat afavorir el reconeixement dels individus i evitar equívocs quant al sexe o l’espècie, reduir l’agressivitat, estimular i sincronitzar les funcions dels òrgans sexuals perquè l’acoblament sigui reeixit, i delimitar el territori Generalment, es limiten a…
difracció
Física
Fenomen d’interferència múltiple produït pel caràcter ondulatori de la llum.
Descobert per Grimaldi 1665, era ja conegut de Newton i Huygens, els quals no li saberen donar la interpretació correcta Consisteix, essencialment, en petites desviacions de la propagació rectilínea de la llum en incidir amb obstacles i orificis xarxa de difracció, fet que produeix alternativament una sèrie d’ombres i de zones de llum, les quals depenen de les característiques geomètriques de l’orifici o obstacle i de la longitud d’ona de la llum L’explicació d’aquest fenomen es basa en el principi de Huygens-Fresnel Una conseqüència important de la difracció és que limita el poder de…
Guillem de Tarragona
Història
Fill hereu del normand Robert Bordet o d’Aguiló i de la seva muller Agnès.
Es casà amb Berenguera El 1149, juntament amb el seu pare, que es titulava príncep de Tarragona, i l’arquebisbe Bernat Tort, signà una carta de franqueses a tots els qui vinguessin a repoblar la ciutat de Tarragona A partir d’aquest moment, a causa de la senectut del seu pare, dirigí la política de la família normanda a Tarragona, cosa que el féu entrar en conflicte amb l’arquebisbe per qüestió de jurisdiccions i dominis 1151 això féu que l’arquebisbe renunciés el mateix any als seus drets sobre Tarragona a favor del comte Ramon Berenguer IV Mort el seu pare 1154/57, Guillem renuncià el títol…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina