Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
quist dentari
Patologia humana
Quist format en el cantell gingival, en una dent que manca, a manera d’una massa adherent.
bulb dentari
Anatomia animal
Papil·la nerviosa i vascular de la part interna de la dent.
granuloma dentari
Patologia humana
Granuloma desenvolupat a l’arrel de les dents, que pot contenir colònies de bacteris.
adamantí | adamantina
pelecanimimus
Paleontologia
Gènere de dinosaure ornitomimosaure primitiu que habità el Cretaci inferior de la província de Conca, segons les restes trobades al jaciment de Las Hoyas.
A diferència d’altres ornitomimosaures, presentava dents al premaxilar, maxilar i dentari
obturació
Odontologia
Restitució anatòmica i funcional de les estructures dentàries perdudes a conseqüència de la càries, mitjançant un material restaurador adequat.
Cal procedir a l’eliminació del teixit dentari malalt i a la preparació d’una cavitat amb unes característiques determinades de resistència, retenció i immunitat Els materials d’obturació més emprats són l’amalgama de plata, el ciment de silicat, les resines, l’or colat i cohesiu i la porcellana
bastonet
Anatomia animal
Nom donat a diversos elements anatòmics, especialment a les cèl·lules nervioses bacil·liformes receptores de la visió nocturna o escotòpica, que són, juntament amb els cons, a la segona de les capes de la retina.
Els bastonets manquen a la fòvea, i són quasi exclusius en d’altres regions de la retina a cada ull humà hi ha uns 62 milions de bastonets També són anomenades així les cèllules nervioses que formen la segona capa de receptors auditius externs de l’òrgan de Corti arcs de Corti, de l’orella interna, i els prismes hexagonals i parallels que constitueixen l’esmalt dentari
xenopèltids
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels ofidis amb els ossos del crani soldats entre ells, la mandíbula desproveïda de l’os coronoide i el premaxil·lar proveït de dents.
L’extrem anterior de la mandíbula os dentari és més independent que el posterior Aquesta família és integrada per una sola espècie, Xenopeltis unicolor , la serp de fang asiàtica, de fins a 1 m de llargada i de color fosc iridescent És una serp crepuscular i nocturna que es nodreix d’insectes i petits mamífers Són molt irritables, i passen la major part del temps colgades al fang
mandíbula
Anatomia animal
Cadascuna de les peces dures, formades d’os, quitina o substàncies semblants, que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen generalment per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa.
Els artròpodes tenen, per sota del labre, unes mandíbules quitinoses, dures i tallants, que poden modificar en formes molt variades Alguns invertebrats no artròpodes, com certs cucs, poden presentar també mandíbules quitinoses Els vertebrats més primitius ciclòstoms no tenen cap mena de mandíbula aquestes comencen a desenvolupar-se a partir dels peixos cartilaginosos, que presenten la mandíbula superior formada per l’arc palatoquadrat, i la inferior pel cartílag de Meckel A partir dels peixos ossis aquestes estructures són recobertes per ossos de membrana l’os maxillar i premaxillar a la…
cistitis
Patologia humana
Inflamació aguda o crònica de la bufeta de l’orina, generalment d’origen bacterià (colibacils, estafilococs, pròteus, estreptococs, bacil de Koch).
Són causes habituals en el desencadenament de la cistitis el sondatge uretral, les exploracions endocavitàries i la infecció de la paret o del contingut vesical a vegades, un focus infectiu distant amigdalí, dentari, intestinal o una infecció general intercurrent grip, febre tifoide poden ésser-ne el punt de partida Clínicament es presenten tres símptomes cardinals micció freqüent pollaciúria, evacuació vesical difícil o dolorosa disúria i presència de pus a l’orina piúria En condicions desfavorables la inflamació aguda pot esdevenir crònica, i aleshores la simptomatologia subjectiva no sol…