Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ramon Casanova
Història
Cap de policia de Barcelona.
Agent de negocis establert a Barcelona, afrancesat i anticlerical, fou comissari de policia de Barcelona en produir-se l’ocupació napoleònica el 1808 Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants 1808-09 i formà part de la Comissió d’Emigrats que s’emparà dels béns dels barcelonins absents Fou regidor 1809 i comissari de l’ajuntament El mariscal Augereau el destituí 1810 a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França
mara
Sociologia
Dret penal
Banda de delinqüents formada originàriament per immigrants de l’Amèrica Central als Estats Units.
Aquestes bandes sorgiren la dècada de 1980 a la ciutat nord-americana de Los Angeles Integrades per joves immigrants del Salvador, Hondures i Guatemala que fugien de l’estat de guerra civil crònic d’aquests països, alguns d’ells formaren una banda d’autoprotecció Mara Salvatrucha o MS-13 que derivà vers la delinqüència i la criminalitat El 1996 es deportaren més de 200000 d’aquests immigrants als llocs d’origen, on els membres d’aquesta i altres bandes reproduïren l’organització i la forma de vida adoptada als Estats Units, aprofitant-ne la feblesa institucional Les maras capten nous membres…
Josep Lluís Vilaseca i Guasch
Esport general
Advocat, dirigent esportiu i polític
.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou secretari del consell d’administració de Banca Catalana Desenvolupà la seva activitat principalment en el món de l’esport, a partir sobretot de la vinculació amb el Futbol Club Barcelona , del qual fou directiu en les presidències d’Agustí Montal i Raimon Carrasco 1969-77 Entre d’altres, tingué un paper destacat en la catalanització del club amb motiu dels actes del 75è aniversari, en el fitxatge de Johan Cruyff i en l’informe que desarticulà el frau de jugadors suposadament amb doble nacionalitat 1973, que finalment permeté fitxar…
,
Front Nacional de Catalunya
Política
Organització política creada el 4 de maig de 1940, a l’exili parisenc, com un front català de resistència armada al franquisme.
Coneguda informalment amb el nom de l'Organització , no adoptà definitivament el nom de Front Nacional de Catalunya fins al juny de 1942 Aplegava independentistes i nacionalistes radicals d’ Estat Català , Nosaltres Sols , el Partit Nacionalista Català i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya encapçalats per Joan Cornudella , que en fou el primer secretari general, Manuel Cruells, Francesc Espriu, Francesc Martínez i Vendrell, Daniel Cardona, Manuel Viusà i Antoni Andreu i Abelló Basava la seva acció en la collaboració amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial, confiant que la…
diputació provincial
Història
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, organisme que forma part de l’administració local, dotat de certes competències administratives per al govern i l’administració autònoma d’una província.
Fou creat 1812 per la constitució de Cadis a cada província de la monarquia espanyola en substitució de les juntes territorials sorgides amb la revolució antinapoleònica Hom formà, entre altres, la diputació provincial de Catalunya 1812, la de València i la de Mallorca 1913 Els seus membres eren d’elecció popular i en nombre proporcional al d’habitants de la província Havia d’administrar-ne el territori, com a superior jeràrquic dels seus ajuntaments, i vetllar pels seus interessos peculiars era sotmesa, d’altra banda, a l’autoritat fiscal i política del govern central El govern absolutista…
Partido Comunista de España
Política
Partit polític originat de dues escissions successives del PSOE el 1920 i el 1921.
La primera fou provocada per les Juventudes Socialistas amb El Comunista com a òrgan d’expressió i Merino García, Luis Portela, José Illescas, Eduardo Ugarte i Juan Andrade com a dirigents de la segona escissió sorgí el Partido Comunista Obrero Español, amb Guerra Social com a portaveu i García Quejido, Núñez de Arenas, Angiano, Virginia González y Perezagua com a dirigents Aquell mateix any la Tercera Internacional, per mitjà del seu delegat, l’italià Graziadei, aconseguí la celebració d’una conferència de fusió entre el PCE i el PCOE que donà lloc al Partido Comunista de España…
ETA
Membres d’ETA fent una conferència de premsa
© Fototeca.cat
Sigla d’Euskadi ta Askatasuna (‘País Basc i Llibertat’), organització basca revolucionària clandestina.
Dels inicis sota el franquisme a la Transició espanyola Creada el 1959 per grups d’estudiants de Guipúscoa i de Biscaia organitzats al voltant de la revista Ekin ‘Fer’, ‘Treballar’ 1952, es definia com a nacionalista, aconfessional i democràtica En 1959-61 aparegué Zutik ‘Dempeus’, l’òrgan oficial, i la lluita fou de caràcter marcadament propagandístic Les assemblees I 1962, II 1963, III 1964 i IV 1965 concretaren la teoria i les formes d’organització d’ETA i decidiren explícitament el recurs a l’acció armada com una de les vies d’assoliment dels objectius La V Assemblea 1966-67, arran de la…