Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
desconcentració
Dret administratiu
Acció de donar competència de determinades funcions o assumptes en única i darrera instància a persones o òrgans diferents d’aquell que en té la responsabilitat, però del qual formen part.
La desconcentració implica la delegació Ha estat utilitzada sovint com una forma de descentralització funcional centralisme, descentralització, en la qual l’autonomia és pràcticament inexistent
desconcentració
Acció i efecte de desconcentrar o de desconcentrar-se.
Pla Territorial General de Catalunya
Figura superior i marc global de referència en l’esquema de la planificació territorial a Catalunya, aprovat pel Parlament de Catalunya el 1995.
Heretant una tradició encetada en el Pla de Distribució en Zones del Territori Català del 1932, la Llei 23/1983 de Política Territorial introduí el Pla Territorial General sobre la base de les Directrius i Esquema del Pla Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya el 1980 Els objectius del Pla són potenciar el desenvolupament del país tot creant les condicions adequades en cada territori, distribuir el creixement de manera equilibrada, mirar que s’assoleixin nivells de renda adequats arreu i ordenar el creixement augmentant i assegurant la qualitat de vida, els serveis i els equipaments…
centralisme
Política
Forma d’estructuració politicoadministrativa de l’estat consistent en la concentració dels centres de decisió del poder en una àrea geogràfica reduïda.
En el curs dels s XVI-XVIII, les lentes transformacions socials i econòmiques —aparició del gran comerç, formació dels mercats, crisi de les estructures gremials, aparició de la distribució capitalista del treball, transformacions agràries, etc— fomentaren l’aparició de la burgesia comercial, que posà en crisi l’estructura politicosocial de l’Europa medieval La monarquia assegurà el seu poder —concebut en el dret romà— contra el règim feudal basant la seva autoritat en aquesta nova classe i en la formació d’un aparell burocràtic propi —consolidació, a França, de l’administració regional amb…
Consell General del Poder Judicial
Dret
Òrgan de govern del poder judicial a l’Estat espanyol.
És un òrgan definit al títol VI de la Constitució del 1978 , relatiu al poder judicial, collegiat i autònom Format per jutges i altres juristes, la seva missió és garantir la independència dels jutges en l’exercici de les seves funcions respecte als altres poders El componen vint membres vocals i un president Els vocals són nomenats per les Corts Generals El president del CGPJ ho és també del Tribunal Suprem i és designat pel ple en la sessió constitutiva entre membres de la carrera judicial o juristes de competència reconeguda Els vocals són renovats cada cinc anys, sense possibilitat de…
el Barcelonès
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Barcelona Centrada a la costa, li fa de capçalera el tram de la Serralada Litoral destacat pels passos del Besòs i del Llobregat, anomenat serra de Collserola D’un cap a l’altre s’estén la platja, interrompuda per Montjuïc, que ha avançat mar endins amb el creixement del delta del Llobregat Uns serrats van parallels a aquell tram orogràfic, des del turó de Monterols fins al turó de la Peira Mentre que aquesta avançada a penes s’aixeca 200 m sobre el nivell del mar 267 m al turó d’en Móra, al Carmel, i 261 m al turó de la Rovira, la carena de Collserola passa dels…
aigua
La molècula d’aigua
© Fototeca.cat
Química
Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H2O; atesos el seu paper a la natura i els seus innombrables usos, és la més important de totes les substàncies i fou considerada durant segles com un element.
Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2 → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…
Països Baixos
Estat
Estat de l’Europa nord-occidental, limitat a l’W i al N amb la mar del Nord, a l’E amb Alemanya i al S amb Bèlgica; la capital és Amsterdam, bé que la seu del govern és a la Haia.
La geografia física Els Països Baixos formen part de la gran plana de l’Alemanya septentrional, la qual ocupa gairebé la meitat del territori neerlandès, mentre que l’altra meitat s’identifica amb el delta del Rin i del Mosa El 50% del territori holandès Drenthe, Holanda Septentrional i Meridional, la meitat de Zelanda, el Brabant septentrional i part de Groningen i Frísia es troba sota el nivell del mar fins a 7 m La resta del país és formada per regions planes o lleugerament ondulades, amb una altitud de 5 a 50 m, la qual s’eleva lleugerament i d’una manera progressiva vers el S i l’E al…
Barcelona
Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del deSanta Creu…