Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Vjenceslav Novak
Literatura
Escriptor croat.
Rebé la influència de Zola Admirable per les seves qualitats descriptives, la seva producció posseeix una aguda crítica social Cal esmentar-ne Pavco Šegota ‘Pau Šegota’, 1888, Pod Nehajem ‘Sota el Nehaj’, 1892 i Posljednji Stipančići ‘Els darrers Stipančići’, 1899 Excellí també com a músic
Robert Blanché
Filosofia
Filòsof francès.
Estudià a l’Escola Normal Superior i a la Sorbona i fou professor a la Universitat de Tolosa Racionalista crític i antidogmàtic, destacà per les anàlisis descriptives dels marcs conceptuals de teories logicoepistemològiques De les seves obres cal citar Les attitudes idéalistes 1949, Structures intellectuelles 1966, L’induction scientifique et les lois naturelles 1975
Evgenij Mikajlovič Vinokurov
Literatura
Poeta rus.
Fou comandant d’escamot durant la Segona Guerra Mundial El seu primer llibre, Stikhí o dolge ‘Poemes sobre el deure’, fou publicat el 1951 Les característiques de la seva poesia són una síntesi d’exaltació filosòfica, ironia i simple detall del quotidià És una poesia concreta i molt a prop de la prosa en les seves tècniques descriptives De la seva obra cal destacar Lico čelovečevskoje ‘El rostre humà’, 1960 i Zemnyje predély ‘Límits terrestres’, 1965
Antoni Rosich i Catalan
Literatura catalana
Escriptor.
Fou collaborador de La Revista i D’Ací i d’Allà El 1922 publicà els volums Proses d’estiu i de tardor , que amplià i revisà el 1925, i Retalls d’hores , dos reculls de narracions breus i proses descriptives, amb especial atenció al paisatge rural És també autor de diverses novelles — L’estranger 1932, Marc s d, ambdues d’ambientació rural—, i d’obres teatrals com El collaret de Berta 1934, una comèdia en tres actes que recrea una situació d’ambientació aristocràtica, amb final moralitzant El 1930 publicà la traducció de la novella Amors disposa , de Jean Nesmy
,
algonquí
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües, ara totes en camí d’extinció, que forma un dels grups més importants de les llengües ameríndies nord-americanes; de les actualment parlades les més importants són l’algonquí,l’ojibwa i el cree.
Les llengües algonquines són llengües flexionals que distingeixen netament els radicals verbals dels nominals, que fan molt més ús dels sufixos que no dels prefixos, i en general són, d’entre les llengües americanes, de les menys distants del tipus indoeuropeu Relativament a la ciència lingüística, la importància de l’algonquí és molt gran, gràcies als treballs de Leonard Bloomfield, que, a partir del 1925, aplicà a quatre llengües del grup els mètodes de la gramàtica comparada, i va poder reconstruir en gran mesura el protoalgonquí És la primera reconstrucció d’aquest tipus feta sobre…
Eufemià Fort i Cogul
Literatura catalana
Escriptor.
Fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir i el suport de la collecció “Analecta Selvatana” Els seus llibres, d’erudició estricta o de divulgació, passen de cinquanta títols, ultra els extensos treballs erudits en revistes Se'n destaquen Santes Creus Notes històriques i descriptives 1930, El beat Claret i l’arquebisbat de Tarragona 1949, Margarida de Prades 1960, El llibre de Valldossera 1968, Santes Creus de l’exclaustració ençà 1972, El senyoriu de Santes Creus 1973, Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació 1977,…
Joan Rosselló i Crespí
Literatura catalana
Escriptor, conegut com a Joan Rosselló de Son Fortesa —que identifica la seva procedència, la possessió de Son Forteza (Alaró)—.
D’important família pagesa, estudià a l’Institut Balear de Palma 1861-71 i tingué una forta amistat amb Joan Alcover i especialment amb Costa i Llobera, amb qui mantindria una extensa correspondència Estudià lleis a Barcelona 1871-73 i Madrid 1874-76 i exercí després a Palma, primer d’advocat i després de jutge 1878-90, fins que passà a viure a la seva casa pairal de Son Fortesa 1890-1914 El 1899 començà a collaborar a La Roqueta amb el pseudònim de Joan de Passatemps , en forma de petites proses descriptives de la pagesia mallorquina, i posteriorment a Mallorca , Joventut i Catalunya de…
,
cercador
Electrònica i informàtica
Programa d’accés remot que ajuda els usuaris a trobar informació dins d’internet.
Generalment els cercadors es presenten a l’usuari en forma de formulari dins una pàgina web interactiva L’usuari omple el formulari per indicar el tipus d’informació que desitja cercar per a fer-ho, i segons el cercador usat, es poden usar paraules clau, combinacions d’aquestes amb operadors booleans o petites frases descriptives Un cop realitzada la cerca, el cercador retorna un llistat de possibles adreces dins la xarxa que podrien contenir la informació desitjada sovint, cadascuna d’aquestes adreces s’acompanya d’una petita descripció de la pàgina que apunta i d’un valor de…
estils pompeians
Art
Sistemes decoratius de la pintura mural romana des del període republicà fins al flavi.
Obra d’artesans immigrats o itàlics d’àmbit hellenista, i documentats sobretot a les cases i villes vesuvianes collapsades pel volcà l’any 79 dC, que AMau classificà Geschichte der dekorativen Wandmalerei in Pompeji , 1882 en quatre fases o estils principals cronològicament i tipològicament diferenciats, simplificació que avui resulta superada però d’ús comú i encara útil El primer estil o sistema estructural ~200 aC — 90/80 aC imita amb colors vius elements i materials de construcció i revestiment, dels quals són un succedani econòmic alhora que accentuen plàsticament l’arquitectura Casa…
Alessandro Striggio
Música
Virtuós de llaüt i compositor italià.
Vida Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué els intermedis obres dramaticomusicals que s’interpretaven entre els actes d’una obra teatral per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, interpretats als entreactes de la comèdia de Francesco d’Ambra La cofanaria , i el 1569, la música per a la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou…