Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
catedral d’Eivissa
Temple principal d’Eivissa, que té com a titular santa Maria.
Al s XIV en degueren ésser construïts l’absis, les cinc capelles absidals, la torre, que té com a base irregular una d’aquestes capelles, i potser una part de la nau L’absis servia de mur exterior de la vila, però la murada de Felip II de Castella ocultà la part inferior també obligà a demolir la sagristia, potser del sXV, però en la reconstrucció 1592 hom degué emprar les mateixes pedres Aquest temple gòtic, acabat al s XVI, fou objecte d’una reedificació 1712-28 que només aprofità les capelles absidals, desfigurades, el campanar i la sagristia, encara avui els elements més…
processó

Processó de la Passió de Tortosa, celebrada el diumenge de Rams
© Rafel Ramírez i Casanovas
Religió
Cristianisme
Cerimònia religiosa o litúrgica en la qual un grup d’eclesiàstics i fidels desfilen solemnement pels carrers o a l’interior de l’església, acompanyant una imatge, una relíquia, un personatge, mentre preguen, canten lletanies o salmegen.
Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se’n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós Una de les més antigues i riques en aspectes…
monestir d’Amer
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria d’Amer) fundat vers l’any 820 per l’abat Deodat, al lloc de sant Medir, veí de Girona, agregat del municipi de sant Gregori, que posteriorment es tralladà a Amer.
L’edifici Actualment el conjunt del monestir es troba bastant desfigurat, a causa dels terratrèmols que al segle XV van causar l’esfondrament de les voltes de l’església i la destrucció del claustre i les dependències Encara és possible, però, fer una lectura de l’estructura original L’església tenia una planta de tipus basilical que, després dels terratrèmols, es va ampliar amb capelles i altres construccions Les naus, cobertes amb voltes de canó i capçades per un absis i dues absidioles de planta semicircular, amb voltes de quart d’esfera, al segle XVI es van allargar uns 5 m més i a sobre…
Paleolític
Pintures rupestres a les parets de les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Prehistòria
Nom (del grec palaiós, ‘antic’, i líthos, ‘pedra’) creat per J. Lubbock per a designar l’època que hom anomenava ‘‘edat de la pedra tallada’’.
És l’etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l’era quaternària Villafranquià i Plistocè Els jaciments europeus, sobretot els francesos, i altres han estat la base de treballs importants d’E Lartet, G de Mortillet, l’abat H Breuil que han permès d’efectuar tres grans divisions en el Paleolític l’inferior, el mitjà i el superior El primer —anomenat també Cultura dels palets tallats — dura aproximadament des d’uns 4000000 d’anys aC fins al 120000 Els instruments, obra dels australopitecs, es troben bàsicament a l’Àfrica i també al S d’Europa i consisteixen en palets…
Sant Llorenç de Morunys
Vista aèria de Sant Llorenç de Morunys, Solsonès
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi del Solsonès, al centre de la vall de Lord, a la dreta del Cardener, abans de la seva confluència amb l’aigua de Valls, al peu de la serra de Port del Comte.
Situació i presentació El terme és envoltat gairebé totalment pel terme de Guixers, llevat d’un petit tros al N, limítrof amb el de la Coma i la Pedra A més té un enclavament, entre els municipis de Navès i Guixers, que comprèn la Mola de Lord centrada pel santuari del mateix nom i el tossal de Vall-llonga El terme comprèn la vila de Sant Llorenç de Morunys, cap de municipi, i el santuari de Lord El cap municipal ha estat, històricament, la capital de la Vall de Lord, topònim amb el qual es designava antigament almenys des de l’any 839, data de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell…
Os de Balaguer

Castell d’Os de Balaguer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi d’Os de Balaguer tenia una extensió de 84,5 km 2 abans de l’annexió el 1964 d’una part del terme de Tragó de Noguera, arran de la construcció dels pantans de Canelles i Santa Anna actualment té 136,03 km 2 i ha esdevingut límit amb la Llitera i la Ribagorça Confronta, així, amb els municipis d’Àger NE, les Avellanes i Santalinya E, Castelló de Farfanya S, Algerri SW, Ivars de Noguera W, i amb els termes aragonesos de Valldellou i Camporrells, W, a la Llitera, i d’Estopanyà i Viacamp NW, de la Ribagorça El municipi comprèn, al SE l’enclavament de Gerb,…