Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
xàquera
Dansa i ball
Dansa valenciana, probablement del segle XVI, de tipus solemne, amb acompanyament de dolçaina i de tamborí.
Es dansa a la nit, cerimoniosament, al voltant d’una foguera A l’acabament les parelles desfilen davant l’instrumentista de dolçaina
Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela
Folklore
Festes en honor de la Mare de Déu de la Candela que se celebren cada 10 anys a la ciutat de Valls (Alt Camp).
Aquesta celebració extraordinària, que coincideix amb tots els anys acabats en u, té el seu origen en una solemne processó votiva a la fi d'una pesta en honor de la Mare de Déu, patrona de la ciutat, a fi que preservés els vallencs de qualsevol calamitat Pau Baldrich 1760-1834, marmessor del llegat de mossèn Josep Parellada, fou el promotor de les festes decennals, i fou qui signà el 28 de gener de 1791 davant notari el vot públic, junt amb el batlle de Valls i la comunitat de preveres presidida pel rector de la parròquia de Sant Joan La Mare de Déu de la Candela, imatge molt venerada, fou…
processó
Conjunt de persones que desfilen ordenadament i solemnement amb algun fi públic; manifestació, desfilada.
recepció
Acte solemne en el qual desfilen davant un rei, un cap d’estat o una altra autoritat representants de cossos o classes.
majoret
Folklore
Cadascuna de les noies o adolescents que desfilen en uniforme militar de fantasia, brandant una vareta, acompanyades d’una banda de tambors i cornetes.
passarel·la

Passarel·la Desfilada de moda
Arts de l'espectacle (altres)
En els salons on les firmes d’alta costura fan la presentació de llurs creacions, empostissat pel qual desfilen els qui exhibeixen els diversos models.
passarel·la
Arts de l'espectacle (altres)
En els teatres destinats a espectacles de revista, pont bastit i cantó extern de l’orquestra, damunt el qual desfilen els artistes i el cos de ball.
Josep Llorenç i del Clavell
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Història del dret
Arxiver, notari, cronista i escriptor.
Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’…
, ,
Homenots
Literatura catalana
Sèrie de més de cinquanta semblances publicades per Josep Pla entre el 1958 i el 1962 (Editorial Selecta) i represos després, entre 1969 i 1974, dins les obres completes definitives (Editorial Destino).
Són seixanta retrats literaris in extenso , amb materials biogràfics i de l’època, de personatges illustres contemporanis de la cultura catalana Darrere dels Homenots hom pot percebre una imatge de la cultura catalana que visqué l’autor El mot homenot per a Pla equival a figura de relleu En un principi eren per a persones que l’autor havia conegut, però no sempre és així, com per exemple esdevé amb Maragall i amb Gaudí Són una mena d’assaig en el sentit més profund del concepte que interpreta el personatge en el seu entorn humà i professional, escrit en un to viu i anecdòtic, no acadèmic Els…
,
processó

Processó de la Passió de Tortosa, celebrada el diumenge de Rams
© Rafel Ramírez i Casanovas
Religió
Cristianisme
Cerimònia religiosa o litúrgica en la qual un grup d’eclesiàstics i fidels desfilen solemnement pels carrers o a l’interior de l’església, acompanyant una imatge, una relíquia, un personatge, mentre preguen, canten lletanies o salmegen.
Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se’n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós Una de les més antigues i riques en aspectes…